dissabte, 15 de novembre del 2014

Te deix, amor, la mar com a penyora


Et prego que en aquell redós on l'aigua espià el nostre amor, llencin les meves despulles al fondal d'immensitat il·limitada. T'enyor, enyor la mar, la nostra. I te la deix, amor, com a penyora.

Carme Riera

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada