La poesia

"La poesia surt, precisament, de l'adolescència, si entenem que un adolescent és algú a qui li manca alguna cosa. La poesia neix sempre d'una mancança. I si Picasso va dir que pintem perquè no som feliços, podríem traduir-ho a l'àmbit de la poesia i dir que escrivim versos perquè ens falta alguna cosa: en definitiva, perquè som adolescents.

(...)

Un poeta de debò només és nihilista malgré lui, només es pot declarar nihilista en un poema si ho fa amb una forta energia verbal i una forma cuirassada que, paradoxalment, doni cos a aquest nihilisme. En el fons del fons, m'ho temo, un poeta només pot ser un nihilista metòdic. I és que, en la seva dèria formalitzadora del llenguatge, sempre hi ha una passió per la construcció d'una realitat com a mínim pal.liativa, si no substitutiva, de les mancances del món, que vol dir amb el passat, el present i el futur del seu àmbit natural i cultural."

Narcís Comadira