Burjassot,
Horta, 4 de setembre de 1924—València, 27 de març de 1993
De família humil, fou aprenent de
forner i d’orfebre, i mecanògraf. Becat, estudià, a l’Escola Oficial de
Periodisme. Des del 1949 treballà al diari Las Provincias de València, i
en fou redactor en cap. Poeta extraordinàriament prolífic i d’edició
marcadament dispersa, corregia els primers llibres a partir d’un corpus que ell
mateix anomenava “els manuscrits de Burjassot”, de difícil datació a causa d’un
continuat procés de reelaboració. Altres sèries en què aplegà alguns dels seus
llibres són Cançoner i un vastíssim Mural del País Valencià, del
qual publicà fragments a partir del 1978 i que aparegué pòstumament el 1996.
Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, els
primers llibres que publicà foren Ciutat a cau d’orella (1953), La
nit (1956), volum suscitat per la mort d’una filla, Donzell amarg (1958),
premi Cantonigròs 1957, i L’amant de tota la vida (1966). Al començament
dels anys setanta, l’aparició de Lletres de canvi (1970), Primera
audició (1971), L’inventari clement (1971) premi Ausiàs Marc 1966; La
clau que obri tots els panys (1971), premi Diputació de València 1958;
s’iniciaren el seu reconeixement i la seva popularitat, a la qual contribuí,
així mateix, l’edició de l’anomenada obra completa —Recomane tenebres
(1972), premi Crítica Serra d’Or, les pedres de l’àmfora (1974), Lletra
d’Or i premi Crítica Serra d’Or, Manual de conformitats (1977), Balanç
de Mar (1978), premi Crítica Serra d’Or, Cant temporal (1980), Les
homilies d’Organyà (1981), que inclou Coral romput, enregistrat en
disc per Ovidi Montllor, Versos per a Jackeley (1983), Vaixell de
vidre (1984), La lluna de colors (1986) i Sonata d’Isabel
(1990)—, que recull, segons el criteri de l’autor, part de la seva obra, ja
publicada o, sobretot, inèdita. La seva expressió poètica presenta dues
constants, la mort i el sexe, i al·ludeix sovint a la realitat quotidiana,
descrita amb un estil molt expressiu construït sobre la fusió de diversos
registres, amb predomini de la llengua vulgar. té algunes composicions en
prosa, algunes novel·les (El coixinet, 1988), obres teatrals, com els
poemes escènics de l'Oratori del nostre temps (1978), guions de cinema
inèdits i unes memòries de les quals han aparegut tres volums: Tractat de
les maduixes (1985), Quadern de Bonaire (1985) i La parra boja
(1988). Ha estat guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
(1978), la Creu de Sant Jordi (1982), el Premi d’Honor de les Lletres
Valencianes (1990) i la medalla d’Or de les Belles Arts del Ministeri de
Cultura, a títol pòstum. Des del 1973 es convoca, dins la Nit dels octubre de
València, un premi de poesia amb el seu nom.
Gran Enciclopèdia Catalana - enciclopèdia.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada