(...)
Ho veia tot
molt borrós. durant un parell de minuts vaig estar convençut que era home mort.
i això també va ser interessant, vull dir que és interessant de saber quina
mena de pensaments tindries en un moment com aquest. el meu primer pensament,
de minuts vaig estar convençut que era home mort. i també això va ser un
violent ressentiment pel fet d'haver d'abandonar aquest món, que, comptat i
debatut, em feia força peça. vaig tenir temps de sentir això amb gran acuïtat.
l'estúpida mala sort m'enfurismava. i que n'era, d'inútil, tot plegat! (...)
també vaig pensar en l'home que havia disparat contra mi; em preguntava com
devia ser, si era espanyol o estranger, si sabia que m'havia tocat, etc. No
podia sentir cap mena de ressentiment contra ell. pensava que, essent com era
franquista, jo l'hauria matat si hagués pogut, però que si l'haguessin fet
presoner i me l'haguessin portat davant meu en aquell moment m'hauria limitat a
felicitar-lo per la seva punteria.
(...)
George Orwell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada