Benvolgut amic! El pes del temps és terrible per qui es
troba sol, sol davant un mateix, sol davant el judici dels altres, sense Déu i
sense amo. Ja no hi ha pare, ja no hi ha regles. Som lliures i, llavors, ens
les hem d’arreglar de la millor manera possible. Però la llibertat no és una
recompensa, és una càrrega molt feixuga. A la fi de cada llibertat hi ha sempre
una sentència. Per això tothom hi té por.
Albert Camus
Heus aquí un home que es confessa i mentre ho fa s’anihila.
Heus aquí la història d’un home dual en una època doble. Heus aquí un home que
no para de caure. Heus aquí un cor modern, és a dir, un home que no pot
suportar ser jutjat i que es defensa fent el seu propi procés per poder jutjar
així els altres.
Fugir. Aquest podria ser el verb que millor expressés el
nostre esdevenir per la vida. Ens passem la vida fugint de les coses, de les
persones, de nosaltres mateixos. Evitem plantar cara a la vida. Però, potser un
dia, de la manera més inesperada, descobrim la nostra imatge somrient al
mirall, però el somriure és doble … Un doble somriure que ens obliga a sentir
allò que no voldríem, que ens fa entrar en confrontació. Aleshores estem
atrapats. Ja no podem continuar mirant cap a un altre costat. És aleshores quan
comença el nostre calvari particular, amb els seus entrebancs i les seves
caigudes, per trobar una resposta a allò que fa malbé el nostre present.
Perquè la memòria és persistent, i, a poc a poc, sempre
acaba per retornar. I mentre recordem, caiem. I mentre caiem recollim els
trossos del mirall esmicolat, on ens miràvem el rostre satisfet d’abans, amb
una ironia i una cruesa glaçadores, amb l’ànima inflamada per la culpa i atiada
per la vergonya.
Què podem fer per ser un altre? No res. Caldria no ser ningú,
oblidar-nos de nosaltres mateixos per ser algú altre, almenys una vegada. No
obstant això, no hauríem de menystenir el rar valor que hi ha en el fet de
fustigar-se sense compassió, l’estranya gosadia d’entregar-se a un despullament
esfereïdor.
“La
Caiguda” Adaptació teatral. Teatre Nacional de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada