Comparada amb allò que hauria de ser,
sóc un desastre absolut.
Demano perdó, no sé a qui.
Potser a mi mateixa.
(...)
Que entre viure i sobreviure
hi ha una línia molt fina
que és ser tu tal com ets
o condemnar-te absurdament.
Que fàcil que sembla
i que difícil que em resulta.
Laia Noguera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada