Jo tambe vaig tenir un amor secret
quan tenia set o vuit anys.
Ella no ho sabia.
Mai no li vaig dir res.
Un somriure era el nostre únic pont.
Fa poc vaig somiar amb ella.
Garlandes, brides d'or de cavalls blaus.
Em va fer anar a un racó i em va preguntar:
"T'ha anat bé voltant pel món?
Has tingut sort?".
Crec que li vaig dir que no.
I abans de caure en l'abisme em va dir:
"Sempre he sabut que m'estimes".
No sé si ens és possible de tornar enrere,
si hi ha alguna manera d'escollir de nou
els camins que hem rebutjat.
Però és veritat que de tant en tant
el que hem sentit en el passat es converteix en real,
encara que sigui només una miqueta.
Després d'una setmana d'aquell somni
ens vam trobar al carrer.
Garlandes, brides d'or de cavalls blaus.
La nostra conversa
no es va assemblar a la del somni.
Igual que fa tants anys,
tret d'un somriure,
no li vaig dir res.
Kirmen Uribe
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada