Amnèsia

Amnèsica de mi

deambulo en els desitjos d’altres

torno a nedar en fluït a-temporal

m’aviso i m’alarmo

començo a no veure’m

en el reflex d’una ondada

m’he intuït transparent

com una medusa

impulsant-me cap a la ingravidesa

la corrent se m’enduu

mil milles més enllà

ja no trobo l’u per cent de substància

que em fa ser bèstia i no mar

esdevinc només

aigua salada

diluïda en un tot

moll i xop

regalimant històries alienes

amb un percentatge substancial

molt elevat

però que no puc absorbir

perquè sóc només mar.

I em bellugo amb la lluna

sense un fi final

ni una raó motriu

l’aigua no taca

ni atipa

i tipa de salnitre

m’evaporo

mutant en núvol gris

a l’espera de la tempesta

i trono

i llampego

i fins i tot em precipito

i es en topar amb la tangència horitzontal

que m’adono que soc

fang

i terra

i llavor que germina

si es rega dia a dia amb foc i consciència

Laia Claver Nadal