Ella té un cel als ulls

Com qui va pel carrer, i porta un paquet,

i ja no té cap traça de memòria

Ella té un cel als ulls, una lluna i set sols.
Ella té un cel als ulls, on li cau la pluja trista de tardor.

Quan els meus ulls es mullen,
ella s'empassa les llàgrimes
i amb la seva veu dolça
tot els inferns em fa oblidar.

Potser ella té ganes de plegar,
però amaga sa tristor
i em convida a saltar
per sobre el gran riu de l'enyor.

Ella té un cel als ulls, una lluna i set sols.
Ella té un cel als ulls, on li cau la pluja trista de tardor.

Com un gran raig de sol
que em crema els ulls de tant mirar,
ballo en els seus cabells;
com un follet trist i rialler.

Si tot sembla perdut,
i s'estreny al laberint,
ens agafem de la mà
i saltem junts.

Roger Mas