Amnèsia

Amnèsica de mi

deambulo en els desitjos d’altres

torno a nedar en fluït a-temporal

m’aviso i m’alarmo

començo a no veure’m

en el reflex d’una ondada

m’he intuït transparent

com una medusa

impulsant-me cap a la ingravidesa

la corrent se m’enduu

mil milles més enllà

ja no trobo l’u per cent de substància

que em fa ser bèstia i no mar

esdevinc només

aigua salada

diluïda en un tot

moll i xop

regalimant històries alienes

amb un percentatge substancial

molt elevat

però que no puc absorbir

perquè sóc només mar.

I em bellugo amb la lluna

sense un fi final

ni una raó motriu

l’aigua no taca

ni atipa

i tipa de salnitre

m’evaporo

mutant en núvol gris

a l’espera de la tempesta

i trono

i llampego

i fins i tot em precipito

i es en topar amb la tangència horitzontal

que m’adono que soc

fang

i terra

i llavor que germina

si es rega dia a dia amb foc i consciència

Laia Claver Nadal

Arriba un dia

Arriba un dia que la infelicitat té nom

Anna Aguilar-Amat

Em dic Esterman

-Em dic Esterman, Rachele Esterman -digué la quarantina amb americana i texans, alta, rossa, amb els cabells arran de clatell, ulls blaus, cames llargues i cos ferm i atlètic. En resum, ben bé com t'imagines que debien ser les valquíries.

Comissari Montalbano - La pista de sorra

Amor secret

Jo tambe vaig tenir un amor secret

quan tenia set o vuit anys.

Ella no ho sabia.

Mai no li vaig dir res.

Un somriure era el nostre únic pont.

Fa poc vaig somiar amb ella.

Garlandes, brides d'or de cavalls blaus.

Em va fer anar a un racó i em va preguntar:

"T'ha anat bé voltant pel món?

Has tingut sort?".

Crec que li vaig dir que no.

I abans de caure en l'abisme em va dir:

"Sempre he sabut que m'estimes".

No sé si ens és possible de tornar enrere,

si hi ha alguna manera d'escollir de nou

els camins que hem rebutjat.

Però és veritat que de tant en tant

el que hem sentit en el passat es converteix en real,

encara que sigui només una miqueta.

Després d'una setmana d'aquell somni

ens vam trobar al carrer.

Garlandes, brides d'or de cavalls blaus.

La nostra conversa

no es va assemblar a la del somni.

Igual que fa tants anys,

tret d'un somriure,

no li vaig dir res.

Kirmen Uribe

Ella té un cel als ulls

Com qui va pel carrer, i porta un paquet,

i ja no té cap traça de memòria

Ella té un cel als ulls, una lluna i set sols.
Ella té un cel als ulls, on li cau la pluja trista de tardor.

Quan els meus ulls es mullen,
ella s'empassa les llàgrimes
i amb la seva veu dolça
tot els inferns em fa oblidar.

Potser ella té ganes de plegar,
però amaga sa tristor
i em convida a saltar
per sobre el gran riu de l'enyor.

Ella té un cel als ulls, una lluna i set sols.
Ella té un cel als ulls, on li cau la pluja trista de tardor.

Com un gran raig de sol
que em crema els ulls de tant mirar,
ballo en els seus cabells;
com un follet trist i rialler.

Si tot sembla perdut,
i s'estreny al laberint,
ens agafem de la mà
i saltem junts.

Roger Mas

Gat

Em plau

Mi país

"Creé mi mundo en esta casa, quizá porque ya no podía crear otro. Ya no era tan joven, ni tampoco estaba el mundo tan agradable como para que yo repitiera mis experiencias. Tampoco estaba muy agradable mi país, pero al fin y al cabo era mi país, y en él me quedé para siempre."

Dulce María Loynaz

Nkosi Sikelel iAfrika

Déu beeneixi l'Àfrica

Que alci la seva glòria

Escolta'ns, Senyor

Beneeix-nos, Senyor

A nosaltres els teus fills

Vine Esperit

Vine Esperit Sant

Senyor, et preguem que protegeixis la nostra nació

Intervé i cessa tots els conflictes

Protegeix-nos

Protegeix la nostra nació

I que sigui així

Ara i per sempre més

Enoch Sontonga

És el nostre

(...)

No és millor ni pitjor aquest país; 

molt senzillament és el nostre, 

el teu, el meu. 

No el defensem encara; 

tractem només, tu, jo i aquell, 

d’afirmar-lo, 

de dir-lo. 

Per això aquest cant que inicie 

voltat, com per gresols humils, 

per uns quants noms il·lustres 

que m’hauran de guiar 

a través de la nit, 

a través del país

 del nostre poble.

Ací em pariren i ací estic.

Vicent Andrés Estellés

Zombie

Another head hangs lowly
Child is slowly taken
And the violence, caused such silence
Who are we mistaken?

But you see, it's not me
It's not my family
In your head, in your head, they are fighting
With their tanks, and their bombs
And their bombs, and their guns
In your head, in your head they are crying

In your head, in your head
Zombie, zombie, zombie-ie-ie
What's in your head, in your head
Zombie, zombie, zombie-ie-ie, oh

Du, du, du, du
Du, du, du, du
Du, du, du, du
Du, du, du, du

Another mother's breaking
Heart is taking over
When the violence causes silence
We must be mistaken

It's the same old theme
Since nineteen-sixteen
In your head, in your head, they're still fighting
With their tanks, and their bombs
And their bombs, and their guns
In your head, in your head, they are dying

In your head, in your head
Zombie, zombie, zombie-ie-ie
What's in your head, in your head
Zombie, zombie, zombie-ie-ie

Dolores O'Riordan - The Cranberries

No em busqueu

"No em busqueu

en els meus poemes.

No faig més que travessar-los.

Són la mar

sobre la qual camine

el tros de silenci

que embolcalle amb els mots"

Anise Koltz

Pasos

a veces

los pasos

se me acumulan

y se me enredan

entre las piernas

y los piso

sin querer

a veces

los pasos de ahora

se me juntan

con los de ayer

o con los de mañana

y se me hace un lío

tremendo de pasos

que al final

me hacen caer

a veces

sin darme cuenta

voy corriendo

detrás de las huellas

de los pasos

que voy dando

y otras veces

no muchas

los pasos

sólo pasan

sin prisa

charlando

distraídos

de su juego

ignorantes

de su rastro

y me dejan

paseando

tranquila

un rato

Georgina Castillo

Negadora

Tute

Mai sabem res dels altres

Realment mai sabem res dels altres

Iolanda Batallé Prats

Fragments de cel - gener

Los recuerdos

No elegimos los recuerdos. Se quedan o nos abandonan a su antojo. Para bien y para mal.

El gran Wyoming - José Miguel Monzón

Capità Enciam

"El petits canvis són poderosos"

Capità Enciam

Toquem-nos

Frida Castelli

Conjetura Matemàtica

-(Jeanne) -Hi ha una conjetura molt estranya en matemàtiques. Una conjetura que encara no ha estat mai demostrada. Tu em diràs un número qualsevol. Si el nombre és parell es divideix per dos. Si és senar es multiplica per tres i se n'hi suma un. Es repeteix el mateix amb el resultat que s'obtè. Aquesta conjetura afirma que sigui quin sigui el nombre de partida, sempre s'acaba arribant a un. Digues-me un nombre.

(Simon) -El set

(Jeanne) -D'acord. Set és senar. El multipliquem per tres i n'hi restem un, això fan ...

(Simon) -Vint-i-dos

(Jeanne) -Vint-i-dos és parell, el dividim per dos.

(Simon) -Onze

(Jeanne) -Onze és senar. El multipliquem per tres i n'hi sumem un.

(Simon) -Trenta-quatre.

(Jeanne) -Trenta-quatre és parell. El dividim per dos, disset. Disset és senar, es multiplica per 3 i se n'hi suma un, cinquanta-dos. Cinquanta-dos és parell, es divideix per dos, vint-i-sis. Vint-i-sis és parell, es divideix per dos, tretze. Tretze és senar. Es multiplica per tres i se n'hi suma un, quaranta. Quaranta és parell. Es divideix per dos, vint. Vint és parell, es divideix per dos, deu. Deu és parell, es divideis per dos, cinc. Cinc és senar, el multipliquem per tres i n'hi sumem un, setze. Setze és parell, dividim per dos, vuit, vuit és parell, dividim per dos, quatre, quatre és parell, dividim per dos, dos, dos és parell, dividim per dos, un ... No importa el nombre de partida, sempre s'arriba a un.

Wajdi Mouawad

Pecat Original

Comparada amb allò que hauria de ser,

sóc un desastre absolut.

Demano perdó, no sé a qui.

Potser a mi mateixa.

(...)

Que entre viure i sobreviure

hi ha una línia molt fina

que és ser tu tal com ets

o condemnar-te absurdament.

Que fàcil que sembla

i que difícil que em resulta.

Laia Noguera