"Va, amb aquest sol que fa i amb aquest
cel tan net que ha deixat el vent. M'encanta la Gran Via, m'encanta passar per
les fonts, atrapar edificis amb el cos, amb els dits, amb els peus. Veure la
gent que sempre, sempre, sempre et trobes corrent. (...) El senyor que es creu
entrenador i que, com un Camacho, t'ordena. "No paris, no paris, que vas
bé!". La senyora de la carraca que al quilòmetre tres ja et diu que et
falta poc."
Empar Moliner
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada