Per a tota la mort

(...)

Els moments que vàrem viure junts

secretament els mantindrem tots dos

Vicent Andrés Estellés

Conte de Tardor

Era un matí. Era tardor. Havia sortit a passejar. Ja feia fred, però feia sol, i al sol s'hi estava bé perquè escalfava.

M'havia llevat amb el cor encongit, però aquell sol me l'eixamplava, i a cada passa se'm feia una mica més tou i content. Què deu tenir el sol, que escalfa el cor, que és tan endins i amagat de mi mateixa?

Laia Noguera

Bel.lisa

(...)

i mossegue el setembre que em vesteix

(...)

Vicent Andrés Estellés

Miliciana - Gerda Taro

Animals domèstics: el gat

De todos los animales domésticos, es el gato el único que no ha sido domesticado por el hombre. No porque siga siendo salvaje (aunque a veces lo parezca) ni porque no sea capaz de convivir con los humanos, sino porque no fueron los seres humanos los que domesticaron al gato, más bien fue el gato el que se domesticó a sí mismo. En otros casos, los humanos tomaron cachorros de otras especies, los acostumbraron a convivir en su entorno o los sometieron y doblegaron; pero el gato decidió él solo mudarse a vivir a las casas de los humanos. Por eso los gatos no tiene amo y la convivencia con ellos es siempre producto de un pacto, de una negociación, no de una dominación (si acaso, son los gatos los que dominan a los seres humanos, esos animales enormes y, no obstante, bastante dóciles).

Paloma Díaz-Mas

Tinc un mapa

Tinc un mapa fet a mitges

Laia Noguera

Besar

Deixa't besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l'amor perdura.

Joan-Salvat Papasseit

Apolitico

... aprendí los apolíticos son de derechas. Ser apolítico significa despreocuparte de la realidad que te rodea, ser de lo que hay, un conservador, que lo llaman, no que te importe un carajo la política. Los apolíticos dejan de serlo cuando cambia el signo del partido que gobierna. Durante la dictadura los había a millones, eran todos del Régimen aunque se negaran a reconocerlo. La prueba del algodón consistía a contarle a alguien que se definía como apolítico que en la URSS se vivía muy bien, entonces saltaban y te hacían una exposición detallada del sistema de represión que oprimía a los que vivían allí. En aquel tiempo se podía definir al apolítico cómo aquel que conocía la realidad puntual de la URSS, pero ignoraba lo que pasaba a tres metros de su casa.

(...)

Bertolt Brecht: "El analfabeto político es tan burro que se enorgullece y ensancha el pecho diciendo que odia la política. No sabe que de su ignorancia política nace la prostituta, el menor abandonado y el peor de todos los bandidos que es el político corrupto, mequetrefe y lacayo de las empresas nacionales y multinacionales"

El gran Wyoming - José Miguel Monzón

Retiens mon désir

Je t'aime parce que tu es mon contraire

Je serais le sable et tu serais la mer

On pourrait nager sous les bateaux

Je t'aime parce que tu es mon contraire

Je serais le sable et tu serais la mer

On pourrait nager sous les bateaux

Et jeter les envies solitaires

Retiens mon désir

Le laisse pas s'enfuir

Le laisse pas partir

Dans les vagues de la vie

Retiens mon désir

Le laisse pas s'enfuir

Le laisse pas partir

Dans les vagues de la vie

Je ne sais que parler et tu sais te taire

Je serais le vent et tu serais la terre

On pourrait marcher dans l'avenir

Changer la couleur de tes souvenirs

Retiens mon désir

Le laisse pas s'enfuir

Le laisse pas partir

Dans les vagues de la vie

Retiens mon désir

Le laisse pas s'enfuir

Le laisse pas partir

Dans les vagues de la vie

On pourrait refaire tout à l'envers

Je serais le feu et tu serais la pierre

Prendre le tout dernier métro

Dans les couloirs et leurs courants d'air

Retiens mon désir

Le laisse pas s'enfuir

Le laisse pas partir

Dans les vagues de la vie

Retiens mon désir

Le laisse pas s'enfuir

Le laisse pas partir

Dans les vagues de la vie

Cléa Vincent

Sempre ens sembla per sempre

Sempre ens sembla per sempre i sempre és temporal.

I sempre és la primera vegada.

No cal dir que també és l'última.

(...)

Laia Noguera

Quin signe ets?

-Quin signe ets?

-Taure

-Les taure sou tremendes!

-Si, es veritat, pero crec que he canviat molt

Conversa anònima al tren

Fíjense

(...)

Y nadie te lo va a creer,

porque siempre el que no tiene nada que decir

es el que más dice

Curet Alonso

Si me guardas

Si me guardas un segundo

en tus ojos

yo te guardo para siempre

en mi vida

Sergio de Sa

Lliris

El primer lliri del corral va néixer

un dilluns qualsevol d'un hivern lent

sense polèmica, discretament:

va ser important tan sols per voler créixer,

i per la voluntat de ser present.

El segon lliri ja duia el teu nom,

desafiava un hivern inclement,

i era important tant pel quan com pel com.

Després vingueren lliris a balquena:

un és un ventre, l'altre és una esquena,

i entre tots sumen el teu esquelet.

Miro el corral, aquest espai estret:

i com més blanca es desplega la flor,

més absurda es torna la meva por

Sebastià Alzamora

Sense saber com, ni quan, ni des d'on

T'estimo sense saber com, ni quan, ni des d'on. T'estimo. Directament, sense problemes, ni orgull. Així t'estimo perquè no sé estimar d'una altra manera sinó així, d'aquesta manera, en que no sóc ni tampoc tu ets. Tan a prop que la teva mà sobre el meu pit és meva. Tan a prop que es tanquen els teus ulls amb el meu somni

Pablo Neruda

Atado y bien atado

(...)

A més, segur que Alemanya contempla Espanya com un estat de dret homologable amb la resta de democràcies europees. Li ha explicat tantes vegades el president Rajoy a la Cancellera Merkel que estic segur que no en té cap dubte.

Ignora probablement que a Espanya hi ha una Fundació Francisco Franco que rep subvenció de l’estat. Una cosa així com si a Alemanya pervisqués una fundació Adolf Hitler mantinguda amb fons públics. No, potser això no ho entendria la Cancellera.

Com tampoc entendria que algú reclamés al seu país el títol de Duquessa de Hitler, com Carmen Martínez Bordiu reclama avui el ducat de Franco i el corresponent títol nobiliari de Duquessa i, alhora, Gran d’Espanya, que el rei emèrit va concedir per decret a la seva mare el 1975 “en real estima a donya Carmen Franco Polo i en atenció a les excepcionals circumstàncies i mereixements que en ella concorren“. Bé, potser sí. Com a dona comprensiva que ha de ser, entendria que, encara amb el cadàver calent del dictador, el nou monarca tingués un detall d’agraïment cap a l’única filla del general que va restaurar la nissaga borbònica al tron, ​​garantint per a la seva altesa i els seus descendents una vida de afalac, luxe i poder com potser mai van somiar. Sí, segur, Angela Merkel entendria que de ben parit és ser agraït, però potser pensaria que passats quaranta anys i morta la concessionària de tan ominós ducat, ha arribat el moment de tancar l’assumpte, revocar el decret i repetir a la tele allò de “ho sento molt, m’he equivocat i no tornarà a passar” que tan bé li va quedar l’altra vegada.

En tot cas, Mariano Rajoy hauria d’explicar-li a Angela Merkel que mentre que Adolf Hitler va perdre la seva guerra i diuen que es va suïcidar en el seu búnquer, Francisco Franco va guanyar la seva, va governar al seu caprici quaranta anys i va morir plàcidament, entubat, però plàcidament, en el seu llit, deixant-ho tot lligat i ben lligat. Com s’ha anat demostrant.

Àngel Casas

Un somni

Un somni no és el que veus mentre dorms, un somni és allò que no et deixa dormir

Abdul Kalam

Juguem

Juguem a fer veure que no hi és

però només cal mirar per la finestra.

Perquè tots en tenim, de finestres.

Laia Noguera

Conversa

Noi: - en el ultimo trabajo saque un 3 porqué mandé una traducción por mail y se ve que la máquina lo cambió todo y no se entendía nada

Noia: - ya, eso pasa.

Noi: - ¿verdad?

Noia: - si, a mi también me ha pasado en casa

Conversa de noi i noia que estudien "Traduccio i intèrprets"

I em vols

i en molt poc temps t'aboco pel boc gros la meva història (els naufragis, les violències, els miracles, les nostàlgies) i tu l'entomes a cop de retrovisor i em somrius i em vols. Tan senzill i tan inexplicable. Vas arribar quan tot m'era lluny, la gent i els paisatges i la mare i la terra, i em vas ser casa. Perquè sí i sense voler, o sense esperar. Han tornat a fer-se nítids els somriures i el contorn delimitat de les coses. S'han desdibuixat els panys que engarjolaven la tendresa. La porta per on entra la carícia és la mateixa porta per on supura la ferida, no n'hi ha cap altra. I aquí les tens, esquinç i emplastre, dolor i besada, en el tombant exacte en què ens encaixen els cossos. El que vam ser ens estima aquí, a tocar de la pell, en aquesta abraçada que em diu que em veus sencera (les nostàlgies, els miracles, els naufragis, les violències), i em somrius, i em vols.

Sònia Moll Gamboa

Dispnea

Plou.

Com les gotes de la pluja, les paraules.

(...)

Josep Maria Sala-Valldaura

Fragments de cel - abril

Epitafi a Rafael

Aquí jau Rafael. Quan era viu, la Natura va témer que ell la venceria. Quan va ser mort, va creure que moria amb ell

Pietro Bembo a Rafael

Reconocer

Reconocer que el tiempo está pasando

que está pasando el tiempo y hace ruido

y sentirse de un vez para siempre

olvidado y tranquilo

Mario Benedetti

Interior

(...)

Els ulls de ma estimada

                                        brillen com els d'un gat

I com l'escata

(...)

Joan Salvat-Papasseit

Mi país

"Creé mi mundo en esta casa, quizá porque ya no podía crear otro. Ya no era tan joven, ni tampoco estaba el mundo tan agradable como para que yo repitiera mis experiencias. Tampoco estaba muy agradable mi país, pero al fin y al cabo era mi país, y en él me quedé para siempre."

Dulce María Loynaz

Els guants de la metàfora

"Keep you doped

with religion and sex and TV

And you think

you're so clever and classless and free

But you're still fucking peasants

as far as I can see"

(Jonh Lennon)

Lentament em trec els guants de la metàfora

Perquè vull escriure a pèl sobre els dies que corren

Lentament em trec l'abric de l'escapisme

Que dibuixa bells somriures sobre les mordasses.

La ignorància és un perfil amb molts seguidors.

Hi ha qui persegueix els somnis

Hi ha qui persegueix els ovnis

I hi ha qui persegueix diners, només diners.

Lentament em trec la pols del dogmatisme.

M'avorreixen els pamflets i els manuals de l'usuari.

Descarte lentament fer d'aquestes paraules

Una guia de ningú, ni per res, ni per sempre.

La ignorància és un perfil amb molts seguidors.

Hi ha qui persegueix els somnis

Hi ha qui persegueix els ovnis

I hi ha qui persegueix diners, només dine

és estimar els errors dels altres.

Feliu Ventura

Dopamina

Es todo dopamina, no le busques misterios al amor, me dijo, tu corazón está drogando a tu cerebro.

David Trueba

Algo más lindo

Un momento de perfección

El amor dura únicamente un momento de perfección, el resto solo es evocación, pero ese momento puede ser suficiente para darle sentido a más de una vida.

Marcello Fois

La mitad de la vida

“Me he pasado la primera mitad de mi vida acumulando cosas, y ahora me pasaré la otra mitad desaciéndome de tanto trasto”

Boyhood (Momentos de una vida)

Mon amour feu

"Contra tu voz

contra tu piel

contra tu boca

contra tu soplo"

J'avais pris feu il y a longtemps 
Au temps des mages ?? 
Peut être suis-je vraiment sorcière 
Mes yeux ont des reflets d'opium 
Mes insomnies en catalan 
Sont des tisons que l'on nomme 
Des incendies lancinants 
Mon amour que j'adore 
J'ai pris feu 
C'est ta bouche pyromane 
C'est tes yeux 
Mon amour à l'aurore j'ai fais un vœu 
Mon amour que j'adore 
J'ai pris le feu et l'or 
Trouve le 
Il brûle au dehors après zéro 
Des feux de Bengale sur les tombeaux 
Et les feux de paille d'un fado 

Dans ces ruelles mexicaines 
Le vent s'appel fandango 
Est-ce que les morts se souviennent 
De la chaleur qui fend la peau 
Mon amour que j'adore 
Je prends feu 
C'est ton corps pyromane que je veux 
Mon amour ma beauté 
Je prends feu 
Mon amour que j'adore 
Je prends le feu et l'or 
Et j'adore penser 
Que tu m'ouvres la porte 
Pour l'amour du feu 
La chandelle est for 
Pour tout l'or de nos yeux 
Tu me donne de l'eau 
Et tu me donne de l'eau 

"Me abres la puerta

para mi alma de fuego

la candela es fuerte

para tus ojos"

Mon amour que j'adore 
Je prends feu 
Et les feuilles et les flammes virent au bleu 
Montre moi ton visage d'outre mer 
Je prends feu 
Je n'ai plus de frontière 
Je suis la cavalière au mont d'or 
La foudre a fait de moi son folklore 
Mon amour feu 
Mon amour feu

Daphné