(...)
A més,
segur que Alemanya contempla Espanya com un estat de dret homologable amb la
resta de democràcies europees. Li ha explicat tantes vegades el president Rajoy
a la Cancellera Merkel que estic segur que no en té cap dubte.
Ignora
probablement que a Espanya hi ha una Fundació Francisco Franco que rep
subvenció de l’estat. Una cosa així com si a Alemanya pervisqués una fundació
Adolf Hitler mantinguda amb fons públics. No, potser això no ho entendria la
Cancellera.
Com
tampoc entendria que algú reclamés al seu país el títol de Duquessa de Hitler,
com Carmen Martínez Bordiu reclama avui el ducat de Franco i el corresponent
títol nobiliari de Duquessa i, alhora, Gran d’Espanya, que el rei emèrit va
concedir per decret a la seva mare el 1975 “en
real estima a donya Carmen Franco Polo i en atenció a les excepcionals
circumstàncies i mereixements que en ella concorren“. Bé, potser
sí. Com a dona comprensiva que ha de ser, entendria que, encara amb el cadàver
calent del dictador, el nou monarca tingués un detall d’agraïment cap a l’única
filla del general que va restaurar la nissaga borbònica al tron, garantint
per a la seva altesa i els seus descendents una vida de afalac, luxe i poder
com potser mai van somiar. Sí, segur, Angela Merkel entendria que de ben parit
és ser agraït, però potser pensaria que passats quaranta anys i morta la
concessionària de tan ominós ducat, ha arribat el moment de tancar l’assumpte,
revocar el decret i repetir a la tele allò de “ho sento molt, m’he equivocat i no tornarà a passar” que
tan bé li va quedar l’altra vegada.
En tot
cas, Mariano Rajoy hauria d’explicar-li a Angela Merkel que mentre que Adolf
Hitler va perdre la seva guerra i diuen que es va suïcidar en el seu búnquer,
Francisco Franco va guanyar la seva, va governar al seu caprici quaranta anys i
va morir plàcidament, entubat, però plàcidament, en el seu llit, deixant-ho tot
lligat i ben lligat. Com s’ha anat demostrant.
Àngel Casas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada