Sant Antoni de Pàdua

Sant Antoni de Pàdua (Lisboa 1195 - Pàdua 1231) fou un frare franciscà, teòleg i predicador catòlic del segle XIII, venerat com a sant per l'Església Catòlica. És un dels sants més populars del santoral catòlic, a causa dels miracles que hom li atribueix.

La figura de Sant Antoni Abad en la religiositat popular

Patró dels Paletes

Sant Antoni de Pàdua és considerat el patró dels paletes i treballadors del sector de la construcció, i actualment aquest sector de la construcció és festiu el dia de Sant Antoni (13 de juny), si bé la majoria de convenis col·lectius traslladen la festa al dilluns següent. Aquest dia, a més de misses i trobades del sector, s'organitzen alguns concursos relacionats amb les feines i oficis dels gremis: d'operador de grua torre, de conductor de minicarregadora i, especialment, concursos de paletes (alguns s'han traslladat a altres dates per fer-los coincidir amb algun esdeveniment important del sector o alguna festa popular). En destaquen el Concurs de Paletes del Pla de l'Estany a Banyoles, el Concurs Intercomarcal de Paletes al Vendrell, cada tres anys, i el Concurs de Paletes de la Província de Tarragona.

La vida sentimental

Segons la creença popular, Sant Antoni de Pàdua és l'intercessor més adient per pregar-li per l'èxit d'una relació sentimental. Tradicionalment, les mosses casadores li encenien una espelma el dia de la seua festa (13 de juny) i, tot seguit, li resaven aquesta oració:

"Sant Antoni beneït,

feu-me trobar un marit

que siga bon home i ric,

i, si pot ser, també polit."

La troballa de les coses perdudes

Així mateix, a Sant Antoni se l'invoca perquè ajude a trobar les coses perdudes. Els devots diuen que en aquests casos convé adreçar-se al sant confiadament amb la següent pregària:

"Sant Antoni de Pàdua,

una cosa he perdut

en lloc desconegut.

Feu-me-la trobar

a terra o a mar,

que és gran la virtut

que sempre heu tingut."

Biografia

Tot i l'apel·latiu de Pàdua, va néixer a Lisboa l'any 1195, al si d'una família noble que descendia del croat Godofreu de Bouillon. El seu nom de baptisme era el de Fernando Martins de Bulhões e Taveira Azevedo. Va educar-se a l'escola catedralícia de Lisboa. En contra dels desitjos de la família, va ingressar a l'abadia agustina de São Vicente de Fora, als afores de Lisboa, els monjos de la qual eren coneguts per la dedicació a l'estudi.

Va estudiar-hi teologia (especialment autors com Sant Jeroni, Agustí, Gregori el Gran i Bernat de Claravall) i les Sagrades Escriptures, a més d'autors clàssics com Ovidi i Sèneca. Va continuar els estudis a l'abadia de la Santa Creu de Coïmbra, amb el permís dels seus superiors. Allí va ser ordenat prevere.
L'estiu de 1220 van arribar a la ciutat les restes d'un grup de franciscans que havien estat martiritzats al Marroc. L'efecte d'això va fer que deixés els agustins i entrés a l'Orde Franciscà. Llavors va adoptar el nom d'Antoni, en honor de Sant Antoni Abat a qui estava dedicada l'ermita franciscana on vivia. Va anar al Marroc, a demanda seva, però va ser enviat cap a Europa per problemes de salut. De camí de retorn, el seu vaixell va ser desviat pels vents i va arribar a Sicília, on va trobar els franciscans de Messina que anaven al capítol general de l'orde que tindria lloc a Assís, on els va acompanyar.
Va ser enviat com a prevere a una petita ermita de les muntanyes de Montepaolo, i, passat un any de retir, el 1222 va començar la seva activitat com a predicador, viatjant per tot el nord d'Itàlia i el sud de França. A la Romanya predicà contra el catarisme. Va ensenyar teologia a Bolonya i després es va establir a Tolosa, Montpeller i Cuges-les-Pins. Va ser conegut com a Doctor Evangèlic i va escriure sermons en llatí per a totes les festes de l'any, conservats encara. Francesc d'Assís, a qui va conéixer, el nomenà mestre en teologia en consideració als seus grans dots de predicador i al nombre de conversions que va aconseguir.
En 1226, era custodi de Llemotges i en 1227, ja mort Francesc d'Assís, va ser nomenat provincial d'Itàlia del Nord, continuant la seva predicació contra el catarisme. En 1230, va renunciar al càrrec de provincial i va ser enviat a Roma, on aconsellà el papa Gregori IX en la qüestió de la validesa del testament de Sant Francesc d'Assís.

El 1231, va ser enviat a Pàdua (Venècia) i proseguí la predicació durant la Quaresma. Va morir d'esgotament el 13 de juny a Arcella, prop de Pàdua. Era ja tan popular com ho és a hores d'ara pels molts favors i gràcies que els catòlics li atribueixen.

Veneració i Iconografia

La seva tomba de seguida esdevingué lloc de pelegrinatge. Es va construir una nova església més capaç per a acollir els pelegrins, en 1240. La translació del cos del sant es féu el 1263. Va ser llavors quan se'n trobà la llengua incorrupta i intacta, la qual cosa s'interpretà com un miracle (havia estat la seva principal "eina de treball").

Avui descansa a la Basílica de Sant Antoni, a Pàdua, a la Capella del Sant, redecorada durant el segle xvi amb un projecte dirigit per Tullio Lombardo.
A Sant Antoni en la pintura i la imatgeria religiosa se'l representa amb el Jesuset al braç i un lliri blanc a la mà, que és símbol de puresa. També porta el llibre dels Evangelis en referència a la seva tasca de predicació.

Viquipèdia