Me encantaría

Palabras para Julia

Itaca

I

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d’aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,

que siguin moltes les matinades

que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,

i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.

Has d’arribar-hi, és el teu destí,

però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys,

que siguis vell quan fondegis l’illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,

sense esperar que et doni més riqueses.

Ítaca t’ha donat el bell viatge,

sense ella no hauries sortit.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca

t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,

sabràs el que volen dir les Ítaques.

II

Més lluny, heu d’anar més lluny

dels arbres caiguts que ara us empresonen,

i quan els haureu guanyat

tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,

més lluny de l’avui que ara us encadena.

I quan sereu deslliurats

torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,

més lluny del demà que ara ja s’acosta.

I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers

que al seu poble són fidels,

afavoreixi el Déu dels vents

el velam del seu vaixell,

i malgrat llur vell combat

tinguin plaer dels cossos més amants.

Omplin xarxes de volguts estels

plens de ventures, plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers

si al seu poble són fidels,

el velam del seu vaixell

afavoreixi el Déu dels vents,

i malgrat llur vell combat

l’amor ompli el seu cos generós,

trobin els camins dels vells anhels,

plens de ventures, plens de coneixences.

Lluís Llach

Los niños de EGB

La generación que estudió EGB vivió muchos cambios sociales y tecnológicos. Recuperó las aulas mixtas, dejó de temer la llegada de la mili, interactuó con los juegos hasta límites impensables y vio cómo la familia tradicional dejaba de serlo. Todo a la vez y muy rápido. Recordar hoy aquellos objetos y situaciones que aportaron ilusión es un ejercicio saludable para afrontar un futuro que nos han complicado. Rememorar esta fuente de energía vital a la que llamamos ilusión nos hará sentir que vale la pena seguir luchando por todo. Sin descanso

Xavier Gassió - Anna Gassió

La llum de Menorca

A l'estiu, la llum de Menorca es passeja per l'illa com si el sol la reflectís al damunt dels qui som a sota, no pas creant-la sinó rebotent-la.

Alejandro Palomas

Torna al teu clos

Ara saps que la mort no és morir-te
sinó que mori algú estimat. La teva
mort no et convida al tètric espectacle:
te'n fa protagonista, i deu ser trist.
Però més trist és veure l'agonia
lenta d'algú que estimes, com el cos
tan conegut es degrada i malmet
fins a tornar-se un feix d'ossos i pell
que ni se serva, però encara estima,
i parla de guarir-se amb l'esperança
de qui mai no ha perdut la fe en els altres.
Clames llavors als déus i contra els déus
inútilment, que els déus mai no responen
i el seu callar és un mirall opac.
Torna, doncs, al teu clos i fes-t'hi fort
amb una opció de vida, ara que saps
que morir-te no és la mort, i emplena
d'amor el buit de l'estimada morta.

Miquel Martí i Pol

Felins - 3

La vida perdurable

El vespre no diu res d’avui. Ja som

més aviat demà. Fa fred, com si

totes les coses fossin groc llimona.

Com qui va pel carrer, i porta un paquet,

i ja no té cap traça de memòria

que pugui obrir-li el record d’una vida

no aclaparada pel pes del paquet,

així les meves mans, mortes de tant

d’aguantar temps fet present abans d’hora,

no se m’aixequen per fer adéu. No hi ha

passat. Sí, també faig col·lecció

de dies, però els tinc tots repetits.

Gabriel Ferrater

La mort

Ni temor ni esperança

té l'animal agònic

l'home afronta la seva fi

tement i esperant-ho tot;

moltes vegades ha mort,

moltes ha renascut.

(...)

L'home ha creat la mort.

William Butler Yeats

Sant Antoni de Pàdua

Sant Antoni de Pàdua (Lisboa 1195 - Pàdua 1231) fou un frare franciscà, teòleg i predicador catòlic del segle XIII, venerat com a sant per l'Església Catòlica. És un dels sants més populars del santoral catòlic, a causa dels miracles que hom li atribueix.

La figura de Sant Antoni Abad en la religiositat popular

Patró dels Paletes

Sant Antoni de Pàdua és considerat el patró dels paletes i treballadors del sector de la construcció, i actualment aquest sector de la construcció és festiu el dia de Sant Antoni (13 de juny), si bé la majoria de convenis col·lectius traslladen la festa al dilluns següent. Aquest dia, a més de misses i trobades del sector, s'organitzen alguns concursos relacionats amb les feines i oficis dels gremis: d'operador de grua torre, de conductor de minicarregadora i, especialment, concursos de paletes (alguns s'han traslladat a altres dates per fer-los coincidir amb algun esdeveniment important del sector o alguna festa popular). En destaquen el Concurs de Paletes del Pla de l'Estany a Banyoles, el Concurs Intercomarcal de Paletes al Vendrell, cada tres anys, i el Concurs de Paletes de la Província de Tarragona.

La vida sentimental

Segons la creença popular, Sant Antoni de Pàdua és l'intercessor més adient per pregar-li per l'èxit d'una relació sentimental. Tradicionalment, les mosses casadores li encenien una espelma el dia de la seua festa (13 de juny) i, tot seguit, li resaven aquesta oració:

"Sant Antoni beneït,

feu-me trobar un marit

que siga bon home i ric,

i, si pot ser, també polit."

La troballa de les coses perdudes

Així mateix, a Sant Antoni se l'invoca perquè ajude a trobar les coses perdudes. Els devots diuen que en aquests casos convé adreçar-se al sant confiadament amb la següent pregària:

"Sant Antoni de Pàdua,

una cosa he perdut

en lloc desconegut.

Feu-me-la trobar

a terra o a mar,

que és gran la virtut

que sempre heu tingut."

Biografia

Tot i l'apel·latiu de Pàdua, va néixer a Lisboa l'any 1195, al si d'una família noble que descendia del croat Godofreu de Bouillon. El seu nom de baptisme era el de Fernando Martins de Bulhões e Taveira Azevedo. Va educar-se a l'escola catedralícia de Lisboa. En contra dels desitjos de la família, va ingressar a l'abadia agustina de São Vicente de Fora, als afores de Lisboa, els monjos de la qual eren coneguts per la dedicació a l'estudi.

Va estudiar-hi teologia (especialment autors com Sant Jeroni, Agustí, Gregori el Gran i Bernat de Claravall) i les Sagrades Escriptures, a més d'autors clàssics com Ovidi i Sèneca. Va continuar els estudis a l'abadia de la Santa Creu de Coïmbra, amb el permís dels seus superiors. Allí va ser ordenat prevere.
L'estiu de 1220 van arribar a la ciutat les restes d'un grup de franciscans que havien estat martiritzats al Marroc. L'efecte d'això va fer que deixés els agustins i entrés a l'Orde Franciscà. Llavors va adoptar el nom d'Antoni, en honor de Sant Antoni Abat a qui estava dedicada l'ermita franciscana on vivia. Va anar al Marroc, a demanda seva, però va ser enviat cap a Europa per problemes de salut. De camí de retorn, el seu vaixell va ser desviat pels vents i va arribar a Sicília, on va trobar els franciscans de Messina que anaven al capítol general de l'orde que tindria lloc a Assís, on els va acompanyar.
Va ser enviat com a prevere a una petita ermita de les muntanyes de Montepaolo, i, passat un any de retir, el 1222 va començar la seva activitat com a predicador, viatjant per tot el nord d'Itàlia i el sud de França. A la Romanya predicà contra el catarisme. Va ensenyar teologia a Bolonya i després es va establir a Tolosa, Montpeller i Cuges-les-Pins. Va ser conegut com a Doctor Evangèlic i va escriure sermons en llatí per a totes les festes de l'any, conservats encara. Francesc d'Assís, a qui va conéixer, el nomenà mestre en teologia en consideració als seus grans dots de predicador i al nombre de conversions que va aconseguir.
En 1226, era custodi de Llemotges i en 1227, ja mort Francesc d'Assís, va ser nomenat provincial d'Itàlia del Nord, continuant la seva predicació contra el catarisme. En 1230, va renunciar al càrrec de provincial i va ser enviat a Roma, on aconsellà el papa Gregori IX en la qüestió de la validesa del testament de Sant Francesc d'Assís.

El 1231, va ser enviat a Pàdua (Venècia) i proseguí la predicació durant la Quaresma. Va morir d'esgotament el 13 de juny a Arcella, prop de Pàdua. Era ja tan popular com ho és a hores d'ara pels molts favors i gràcies que els catòlics li atribueixen.

Veneració i Iconografia

La seva tomba de seguida esdevingué lloc de pelegrinatge. Es va construir una nova església més capaç per a acollir els pelegrins, en 1240. La translació del cos del sant es féu el 1263. Va ser llavors quan se'n trobà la llengua incorrupta i intacta, la qual cosa s'interpretà com un miracle (havia estat la seva principal "eina de treball").

Avui descansa a la Basílica de Sant Antoni, a Pàdua, a la Capella del Sant, redecorada durant el segle xvi amb un projecte dirigit per Tullio Lombardo.
A Sant Antoni en la pintura i la imatgeria religiosa se'l representa amb el Jesuset al braç i un lliri blanc a la mà, que és símbol de puresa. També porta el llibre dels Evangelis en referència a la seva tasca de predicació.

Viquipèdia

Fragments de cel - Juny'17

Per a tu

(...)

Somiàvem que érem herois, 
volíem canviar el món
a través de l'horitzó rajaven es colors.

Em quedem es records d'ara ja fa molts d'anys 
com negatius amb negre i blanc, en negre i blanc.

Ja t'ho diré

S'haurà de fer de nit

(...)

Si vols que surti el sol
abans s'haurà de fer de nit.

(...)

MIshima

Shenzhen

Emissions carboni

Avui un ciutadà mitjà de Tanzània triga gairebé un any a produir el mateix volum d'emissions de carboni que un europeu genera sense fer cap esforç en dos dies i mig, o un nord-americà en quaranta-vuit hores. Ras i curt, podem fer la vida que fem perquè exhaurim recursos a un ritme de centenars de vegades superior al de la majoria dels altres habitants del planeta. És segur que un dia -no esperem que sigui gaire llunyà- molts d'aquests aproximadament sis mil milions de persones menys afavorides reclamaran el que tenim nosaltres, i voldran aconseguir-ho amb la mateixa facilitat amb que ho hem aconseguit nosaltres, i això voldrà més recursos que aquest planeta no pot oferir sense patiments, o de manera viable.

La ironia més gran que podem concebre és que en l'esforç permanent per omplir-nos les vides de confort i felicitat arribem a crear un món que no en contingui cap dels dos.

Bill Bryson

Amigo invisible

Tute

Els miracles - Coses de carrer

Els miracles comencen a succeir quan li dones més energia als teus somnis

que a les teves pors