Tot o res

Perquè el temps ho canvia tot o no canvia res, però en l'enèsim revolt del (nostre) camí encara hi ha arbres darrere les finestres i una nit de lluna tot just creixent que no fa les preguntes que no sabem contestar. Perquè el temps no canvia res o ho canvia tot, i l'absència i l'enyor bateguen descompassats dins dels parèntesis que encara m'estrenyen, però el teu record és un atrapasomnis que fa fugir els malsons almenys algunes nits, almenys alguns matins.

Perquè vull escriure i perdo les paraules a la pica de la cuina, però torno a escoltar-la alguna tarda i guixo quatre mots per fer un poema que parla de brots i de ferides, de branques esqueixades i de morts blanques, i el gemec que no crido s'estimba versos avall i arrossega una mica la pena.

Perquè el temps ho canvia tot o no canvia res, però quan la mort torna a rondar la casa de la gent que estimo em trobo un altre cop vora aquell llit d'hospital i avui és ahir i llavors és ara, i el vertigen torna a desbordar els marges de la pàgina on intento dir els batecs que el desig i la tendresa m'han imprès a la pell. Perquè el temps no canvia res o ho canvia tot, i el silenci és absència i és respir, però sé que, per més que m'adormi, no creuré mai que ho he somiat.

Sònia Moll