"Encara t'estimo", m'havia escrit a
la seva darrera carta. "No menteixo quan et dic que ets una de les millors
persones que he conegut mai. Però de vegades sento, sense saber ben bé per què,
que no n'hi ha prou, amb això. Sé que no és una cosa agradable d'escoltar i que
possiblement no sigui l'explicació que esperaves llegir. Els dinou són una edat
horrible. Possiblement amb el pas dels anys sigui capaç d'exposar millor els
meus sentiments actuals, tot i que és probable que llavors ja no et calgui
sentir-los."
L'última gespa de la tarda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada