20 de enero

Corren

És tard, no sé quina hora és,

però és fosc fa estona

És fàcil veure que no hi ets

ni un paper, ja poc importa

Poso els peus a terra, vull caminar,

necessito despertar en un dia radiant

Encara em queda temps per descobrir

tot allò que m'he amagat i que no m'he volgut dir

Corren, corren pels carrers, corren

paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.

I ploren, ploren per els carrers, ploren

com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran

Difícil descobrir qui sóc avui

(...)

On puc anar-te a buscar? Nena no és broma…

Hauria d'haver estat diferent

però en un moment s'han tancat les portes

Poso els peus a terra, vull caminar,

necessito despertar en un dia radiant

Encara em queda temps per descobrir

tot allò que m'he amagat i que no m'he volgut dir

Corren, corren pels carrers, corren

Gossos

Amiga

Ara que ha acabat la nit i has marxat

i que t’he vist, tan bella i tan cansada,

pens que t’hauria d’haver dit que mai

no tornarem ser tan joves com ara.

Ens ofegam en un mar de temps.

Demà serem més vells. Potser pus mai

no posseirem l’energia exacta

per muntar la nit sobre el cos de l’altre.

La nostra amistat no ha sigut gens fàcil;

no ens hem mentit més que quan ens hem dit

que el desig no hi tenia res a veure.

Per res voldria fer que s’acabés

la nostra relació; tan perfecta

que els dos ens conformam a cimentar-la

en la suposició que pus mai

acabam les nostres nits al teu llit..

Josep Lluís Aguiló

Algunes de les persones més interessants que conec no saben què fer amb les seves vides

Nota mental

Plou

Plou. M'estic escoltant la pluja.

Giuseppe Culicchia

Textures

La visita de Dios

(...)

Si ellas murieran hoy, de la memoria tú te borrarías

Como un sueño remoto de los hombres que fueron.

Luis Cernura

Sé que llegará

Sé que llegará el día en que ya nunca

volveré a contemplar

tu mirada curiosa y asombrada.

Tan sólo en tus pupilas

compruebo todavía,

sorprendido,

la belleza del mundo

-y allí, en su centro, tú,

iluminándolo.

Por eso, ahora,

cuando aún es posible,

mírame mirarte;

mete tu asombro

en mi mirada,

déjame verte mientras tú me miras

también a mí, asombrado

de ver por ti y a ti, asombrosa.

Angel González

Ulls de gat

Itaca

II

Més lluny, heu d’anar més lluny

dels arbres caiguts que ara us empresonen,

i quan els haureu guanyat

tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,

més lluny de l’avui que ara us encadena.

I quan sereu deslliurats

torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,

més lluny del demà que ara ja s’acosta.

I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

Lluís Llach

No cal fer el cim cada dia

No cal fer el cim cada dia, cal en tot cas mantenir l'esperit ben entrenat

Patrícia Gabancho

Fragments de cel - Gener'17

On i quan?

¿On i quan s'havia començat a tòrcer el rumb de la meva vida?

L'ocell que dóna corda al món i les dones de dimarts

Dios - Estrellas - Ángeles

(...)

-¿Crees que Dios hizo las estrellas, Phil?

-Sí, claro.

-¿Así qué tu crees que esto es parte de un plan?¿Por qué sobrevivimos y los otros no?¿Por qué estamos aquí?

-Este es el plan. Continua viviendo lo mejor que puedas, ... intentando divertirte de vez en cuando también, ... porqué un día se acabará. Te despertarás, y habrá un ángel sentado en el borde de tu cama, y el ángel te dirá: "Venga, puedes preguntarme esas tonterías que te inquietan. Tengo todas las respuestas.

-¿Eso es en lo que crees?

-Sí, eso es en lo que creo.

(...)

Invencible

Tot o res

Perquè el temps ho canvia tot o no canvia res, però en l'enèsim revolt del (nostre) camí encara hi ha arbres darrere les finestres i una nit de lluna tot just creixent que no fa les preguntes que no sabem contestar. Perquè el temps no canvia res o ho canvia tot, i l'absència i l'enyor bateguen descompassats dins dels parèntesis que encara m'estrenyen, però el teu record és un atrapasomnis que fa fugir els malsons almenys algunes nits, almenys alguns matins.

Perquè vull escriure i perdo les paraules a la pica de la cuina, però torno a escoltar-la alguna tarda i guixo quatre mots per fer un poema que parla de brots i de ferides, de branques esqueixades i de morts blanques, i el gemec que no crido s'estimba versos avall i arrossega una mica la pena.

Perquè el temps ho canvia tot o no canvia res, però quan la mort torna a rondar la casa de la gent que estimo em trobo un altre cop vora aquell llit d'hospital i avui és ahir i llavors és ara, i el vertigen torna a desbordar els marges de la pàgina on intento dir els batecs que el desig i la tendresa m'han imprès a la pell. Perquè el temps no canvia res o ho canvia tot, i el silenci és absència i és respir, però sé que, per més que m'adormi, no creuré mai que ho he somiat.

Sònia Moll

Encara t'estimo

"Encara t'estimo", m'havia escrit a la seva darrera carta. "No menteixo quan et dic que ets una de les millors persones que he conegut mai. Però de vegades sento, sense saber ben bé per què, que no n'hi ha prou, amb això. Sé que no és una cosa agradable d'escoltar i que possiblement no sigui l'explicació que esperaves llegir. Els dinou són una edat horrible. Possiblement amb el pas dels anys sigui capaç d'exposar millor els meus sentiments actuals, tot i que és probable que llavors ja no et calgui sentir-los."

L'última gespa de la tarda

Vespula Germanica

Corria a través del moviment dels cotxes, apareixent i desapareixent, fins a l'angle arrodonit d'una vorera en què ha tombat, engolit per l'halo gasós de la circulació matinal

Wajdi Mouawad

Poema que és perquè mai no va ser

(...)

el calendari amaga esquerdes

Josep Maria Sala-Valldaura