Born to Run

In the day we sweat it out on the streets of a runaway American dream
At night we ride through the mansions of glory in suicide machines
Sprung from cages out on highway nine,
Chrome wheeled, fuel injected, and steppin' out over the line
H-Oh, Baby this town rips the bones from your back
It's a death trap, it's a suicide rap
We gotta get out while we're young
`Cause tramps like us, baby we were born to run

Yes, girl we were

Wendy let me in I wanna be your friend
I want to guard your dreams and visions
Just wrap your legs 'round these velvet rims
And strap your hands 'cross my engines
Together we could break this trap
We'll run till we drop, baby we'll never go back
H-Oh, Will you walk with me out on the wire
`Cause baby I'm just a scared and lonely rider
But I gotta know how it feels
I want to know if love is wild
Babe I want to know if love is real

Oh, can you show me

Beyond the Palace hemi-powered drones scream down the boulevard
Girls comb their hair in rearview mirrors
And the boys try to look so hard
The amusement park rises bold and stark
Kids are huddled on the beach in a mist
I wanna die with you Wendy on the street tonight
In an everlasting kiss

One, two, three, four

The highway's jammed with broken heroes on a last chance power drive
Everybody's out on the run tonight
But there's no place left to hide
Together Wendy we can live with the sadness
I'll love you with all the madness in my soul
H-Oh, Someday girl I don't know when
We're gonna get to that place
Where we really wanna go
And we'll walk in the sun
But till then tramps like us
Baby we were born to run

Oh honey, tramps like us
Baby we were born to run

Come on with me, tramps like us
Baby we were born to run

Bruce Springsteen

28. La importància de saber caure

(Universitat de Barrows, Massachusetts, 1998-2002)

"-Harry, imagina't que, de totes les teves lliçons, n'hagués de quedar només una, ¿quina seria?

-Et torno la pregunta.

-Per mi seria "la importància de saber caure"

-Estic completament d'acord amb tu. La vida és una llarga caiguda, Marcus. El més important és saber caure."

Joël Dicker

Johnny Guitar

"Menteix-me: digue'm que m'has esperat tots aquests anys. Digue'm que hauries mort si jo no hagués tornat. Digue'm que encara m'estimes tant com jo t'estimo"

Johnny Guitar

Sempre queda un fil

Com si fos un fil,

un fil llarg i prim,

que teixint-se d'enyor

m'uneix sempre al teu cor.

és només un fil

potser fràgil, però sempre fàcil,

per sentir-te dintre meu

tan a prop i tan absent

No ha d'esborrar el temps
ni un sols traç
de tants sentiments per tu,
ni podrà l'oblit
trencar el fil
que tibant-me em lliga sempre a tu.
Jo t'espero,
i t'espero.

Llenço a les estrelles

un cant pel teu record més dolç,

ara que és més possible el món

que somniaves encara adolescent.

I les ferides que t'han fet,

i les ferides que tu has fer

cuso amb aquest fil.

Llenço a les estrelles

un cant pel teu record més dolç,

ara que és més possible el món

que somniaves encara adolescent.

I les ferides que t'han fet,

i les ferides que tu has fer

cuso amb aquest fil.

Que per mig és immens,

que per tendre es fa tens.

Per sentir-te dintre meu

tan a prop i tan absent.

Queda sempre un fil

Lluís Llach

Els records

Els records ni s'empaqueten ni es facturen

Xavier Bosch

Nadal

"En aquestes festes tots enganyem i ens deixem enganyar"

Teresa Pàmies

Nadal

Les festes de Nadal tenen alguna cosa que ens fa concentrar en nosaltres mateixos, en els nostres records i desitjos, en la nostra ànima infantil, que continua aturant-se expectant i amb els ulls molt oberts davant la porta misteriosa que s'obre als prodigis més increïbles.

Nicolas Barreau

Desobediència

“Beneïda sigui la serp que em va ensenyar la desobediència"

Anise Koltz

Será

Será que el último verano se escapó en otro metro, 
que en este vagón no sale el sol, 
que ayer no llamaste por teléfono. 

Será que es temprano y no quiero ir al trabajo, 
será que tu olor nunca llega hasta aquí abajo, 
serán tus retrasos. 

(...)

Ismael Serrano

Diàleg

Perich

Gent Normal i Problemes Reals

Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un bé cultural essencial. Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a sobre es pensa que té dret a decidir què és normalitat, i curiosament la normalitat és ell, i no jo. Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè és creu amb el poder de decidir què és real, i casualment també ho és ell, i no jo. Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre'ns i no per crear problemes, i faci servir aquest argument per crear problemes amb les llengües. Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi acusar llengües perseguides de ser les perseguidores. Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la seva. Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplexar-me perquè parlo amb naturalitat la llengua dels meus pares. Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sento compromès amb els que l'han salvat perquè jo la pugui ensenyar als meus fills. I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i davant amenaces que jo consideri reals. I sempre, però sempre, plantaré cara.

Carles Capdevila

Un tros de fang

Tu no saps com em fas sentir
com un idiota, que compta el temps perdut
entre un ja ens veurem i un avui no puc.

Mishima

Sobreviviré

Tengo el ansia de la juventud

tengo miedo lo mismo que tú

Y cada amanecer me derrumbo al ver

La puta realidad

No hay en el mundo, no

Nadie más frágil que yo

Pelo acrílico, cuero y tacón

Maquillaje hasta en el corazón

Y al anochecer vuelve a florecer

Lúbrica la ciudad

No hay en el mundo, no

Nadie más dura que yo

Ah!, ah!, ah!

Debo sobrevivir, mintiéndome

Taciturna me hundí en aquel bar

Donde un ángel me dijo al entrar:

"Ven y elévate como el humo azul

No sufras más amor"

Y desgarrándome

Algo en mi vida cambió

Sobreviviré

Buscaré un hogar

Entre los escombros de mi soledad

Paraiso extraño

Donde no estás tú

Y aunque duela quiero libertad

Aunque me haga daño

Ah!, ah!, ah!

Debo sobrevivir, mintiéndome

Taciturna me hundí en aquel bar

Donde un ángel me dijo al entrar:

"Ven y elévate como el humo azul

No sufras más amor"

Y desgarrándome

Algo en mi vida cambió

Sobreviviré

Buscaré un hogar

Entre los escombros de mi soledad

Paraiso extraño

Donde no estás tú

Y aunque duela quiero libertad

Aunque me haga daño

Mónica Naranjo

21. De la dificultat de l'amor

"-Marcus, ¿saps quina és l'única manera de mesurar quant estimes a una persona?

-No.

-Perdent-la."

Joël Dicker

Tardor a la ciutat

La perfecció

La perfecció última de l'activitat és la inactivitat, el grau màxim del parlar és guardar silenci.

Lluís Racionero

Amor real

Doy amor real, no las sobras

Poesia urbana

No veiem les coses

No veiem les coses com són, les veiem com són ...

Iolanda Batallé

Fragments de cel - desembre

Aceptar lo que tienes

A veces lo único que queda por hacer es aceptar lo que tienes

Sarah Mlynowski

Aprovechar el momento

-¿Sabes eso que se dice de aprovechar el momento?, no sé empiezo a pensar que es como al revés, que el momento se aprovecha de nosotros

- Si, si es verdad es constante, el momento es como, como que siempre es ahora mismo, no?

- Sí

Boyhood (Momentos de una vida)

Com ser un gat exemplar - part 2

Last Lemon

L'enamorat li deia

(...)

Si tu em besaves, amor,

jo et donaria una rosa.

Joan Salvat-Papasseit

Nighthawks

Edward Hopper

Textures

Hoy quiero

 

 

Quino

Falling Slowly

I don't know you
But I want you
All the more for that
Words fall through me
And always fool me
And I can't react
And games that never amount
To more than they're meant
Will play themselves out

Take this sinking boat and point it home
We've still got time
Raise your hopeful voice you have a choice
You'll make it now

Falling slowly, eyes that know me
And I can't go back
Moods that take me and erase me
And I'm painted black
You have suffered enough
And warred with yourself
It's time that you won

Take this sinking boat and point it home
We've still got time
Raise your hopeful voice you have a choice
You'll make it now

Falling slowly sing your melody
I'll sing along

Glen Hansard, Markéta Irglová

Solo por miedo

(...)

De qué sirve la calma si no me salva,

cuánto vale mi alma si no cabalga,

dónde va la esperanza si no me alcanza.

Qué bonito es el miedo cuando es sincero,

qué salvaje el deseo cuando te veo,

quién pudiera decirte lo que te quiero,

cuánto te quiero.

Georgina Hassan

Música bella

"Para componer una música bella, las disonancias son necesarias"

Una familia de Tokio

Amb el tacte

Tengo miedo

(...)

Miedo, tengo miedo

miedo de quererte

miedo de, tengo miedo

miedo de perderte

Sueño noche y día

que sin ti me quedo

tengo, ay vida mía

miedo, mucho miedo

(...)

María Rodés

Senyors de les Lleis

"Un cop siguem senyors de les lleis que guien el creixement del discurs, es pot entendre del tot, en tot el seu sentit"

Georges Perec

La vida no té sentit

(...) Perquè escriure va donar sentit a la meva vida. Per si encara no te n'havies adonat, la vida, en general, no té sentit. Excepte si t'esforces per donar-n'hi algun i et baralles cada dia del Senyor per aconseguir el teu objectiu.

Joël Dicker

Los trabajos perdidos

Desde la plataforma del último vagón

has venido absorta en la huida del paisaje. 

Si al pasar por una avenida de eucaliptos 

advertiste cómo el tren parecía entrar 

en una catedral olorosa a tisana y a fiebre; 

si llevas una blusa que abriste

a causa del calor, 

dejando una parte de tus pechos descubierta; 

si el tren ha ido descendiendo 

hacia las ardientes sabanas en donde el aire se queda

detenido y las aguas exhiben una nata verdinosa, 

que denuncia su extrema quietud 

y la inutilidad de su presencia; 

si sueñas en la estación final 

como un gran recinto de cristales opacos 

en donde los ruidos tienen 

el eco desvelado de las clínicas; 

si has arrojado a lo largo de la vía 

la piel marchita de frutos de alba pulpa; 

si al orinar dejaste sobre el rojizo balasto 

la huella de una humedad fugaz 

lamida por los gusanos de la luz; 

si el viaje persiste por días y semanas, 

si nadie te habla y, adentro, 

en los vagones atestados de comerciantes y peregrinos,

te llaman por todos los nombres de la tierra, 

si es así, 

no habré esperado en vano 

en el breve dintel del cloroformo 

y entraré amparado por una cierta esperanza.

Álvaro Mutis

Higgins

"Mare de Déu Senyor, Magnum!!!"

Higgins