Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva
llengua. Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no
respecta un bé cultural essencial. Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el
seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat
cultural i perquè a sobre es pensa que té dret a decidir què és normalitat, i
curiosament la normalitat és ell, i no jo. Desconfiaré sempre de qui digui que el
meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè és creu amb el poder de
decidir què és real, i casualment també ho és ell, i no jo. Desconfiaré sempre de
qui digui que les llengües són per entendre'ns i no per crear problemes, i faci
servir aquest argument per crear problemes amb les llengües. Desconfiaré sempre
de qui manipuli realitats deliberadament i gosi acusar llengües perseguides de
ser les perseguidores. Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària
la promoció de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de
la seva. Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplexar-me perquè parlo amb
naturalitat la llengua dels meus pares. Desconfiaré sempre de qui em negui la
llengua, perquè em sento compromès amb els que l'han salvat perquè jo la pugui
ensenyar als meus fills. I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi
normal i davant amenaces que jo consideri reals. I sempre, però sempre, plantaré
cara.
Carles Capdevila
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada