Com si fos un fil,
un fil llarg i prim,
que teixint-se d'enyor
m'uneix sempre al teu cor.
és només un fil
potser fràgil, però sempre
fàcil,
per sentir-te dintre meu
tan a prop i tan absent
No ha d'esborrar el temps
ni un sols traç
de tants sentiments per tu,
ni podrà l'oblit
trencar el fil
que tibant-me em lliga sempre a tu.
Jo t'espero,
i t'espero.
ni un sols traç
de tants sentiments per tu,
ni podrà l'oblit
trencar el fil
que tibant-me em lliga sempre a tu.
Jo t'espero,
i t'espero.
Llenço a les estrelles
un cant pel teu record més
dolç,
ara que és més possible el
món
que somniaves encara
adolescent.
I les ferides que t'han
fet,
i les ferides que tu has
fer
cuso amb aquest fil.
Llenço a les estrelles
un cant pel teu record més
dolç,
ara que és més possible el
món
que somniaves encara
adolescent.
I les ferides que t'han
fet,
i les ferides que tu has
fer
cuso amb aquest fil.
Que per mig és immens,
que per tendre es fa tens.
Per sentir-te dintre meu
tan a prop i tan absent.
Queda sempre un fil
Lluís Llach
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada