El teu alè a la
meua pell
el teu nom al
record
i un dia de sol.
Has estat massa
temps tancat
-jo mateixa vaig
batre fort la porta-
i no crec que pugui
enviar-te el meu missatge,
potser ja no parlem
la mateixa llengua,
quina angoixa.
Contesta'm tu,
si pots,
si trobes aire.
Vaig deixar el
balcó obert,
però no he perdut
la teua olor,
en canvi, no sóc
capaç, de retrobar el teu camí
-no vull, potser
...
Al cap i a la fi,
potser no ets més
que una amenaça.
El foc arribant al
meu roser.
Cinta Arasa i Carot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada