dijous, 29 de setembre del 2016

No n'hi ha prou amb estimar-se molt


(...)

Vaig sentir en sec
una veu que conec
i al girar-me et vaig veure tan lluny.

Hagués pogut
saludar-te tossut
i saber si et faig mal quan em mires.

No vaig fer res, amb el temps he après
que no n'hi ha prou amb estimar-se molt,
no n'hi ha prou amb estimar-se molt.

Encara dorms
al portal, mentre jo
he aparcat el cotxe en doble fila.

Avui fas anys
i he volgut regalar-te
aquell disc que escoltàvem tots dos.

Te l'he deixat
al costat d'aquest sac
que ara et tapa el fred que fa aquests dies.

I, en dir-te adéu, t'he cantat ben fluixet
que no n'hi ha prou amb estimar-se molt
no n'hi ha prou amb estimar-se molt.

I algú que ens coneix de fa temps
va pintant amb tint a invisible
llocs i paraules
que només tu i jo podem detectar.

(...)

Els Pets

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada