100 Curses que has de fer alguna vegada a la vida

Quan Pierre de Coubertain va dir que era més important participar que no pas guanyar, no tenia ni idea de fins a quin punt, molts anys més tard, aquesta seria la filosofia dels corredors populars.
En l’època del pare de l’olimpisme, l’esport tenia un caire merament competitiu i la seva frase cèlebre anava dirigida bàsicament als perdedors, que hi trobaven un resignat consol.
Amb el pas del temps va néixer i va començar a evolucionar el fenomen que s’ha anomenat esport popular, aquella activitat física que practiquen persones de totes les edats i condicions, sense cap pretensió de guanyar res, amb l’únic desig de millorar la seva vida en tots els aspectes i sentir-se millor, tant físicament com mentalment. Dins d’aquest esport popular, el més practicat arreu del món és l’atletisme de fons, potser perquè el fet de córrer és l’activitat física més senzilla i bàsica que hi ha.
Aquest creixement de la pràctica massiva de l’esport va possibilitar el naixement i el ràpid creixement de les curses populars. Evidentment, per córrer no cal posar-se un dorsal al pit i un xip al peu, però, en el fons, al corredor aficionat li agrada disfressar-se de professional i comprovar l’evolució de les seves marques en curses de distàncies homologades.
Participar en curses és, per a molts corredors populars, alguna cosa més que una simple afició. En els primers anys, la prioritat és que els circuits siguin ràpids per millorar els registres personals. Amb el temps, la filosofia coubertainiana es va imposant i el desig de participar passa a ser el més important. El cronòmetre ja no té tant pes especíc i el corredor comença a valorar més altres coses. Es van descobrint curses, paisatges diferents, pobles i ciutats que abans només eren un puntet en un mapa... I de mica en mica el criteri per triar les curses va canviant radicalment.
L’escenari ja no serà més un protagonista secundari. No hi ha dos recorreguts iguals, i el corredor comença a convertir-se en un col·leccionista de curses. Cadascú valora coses diferents, però qui més qui menys té les seves competicions preferides, que l’ajuden a configurar-se el calendari anual particular.
Però al corredor popular també li agrada ampliar el seu “currículum” de curses. Tothom en té algunes al cap que voldria fer almenys una vegada a la vida. Perquè n’ha sentit parlar a companys, perquè n’ha vist imatges a la televisió o en alguna revista, o perquè simplement li criden l’atenció.
En aquest llibre, el meu company i amic Sebas Guim ha fet un recull molt interessant per completar una llista de 100 curses que, per alguna cosa o altra, són especials. Com dirien en castellà, “ni son todas las que están ni están todas las que son”, perquè en això de les llistes ja se sap que cadascú faria la seva. Però és indubtable que el corredor hi trobarà una guia magnífica per descobrir curses i confirmar-ne d’altres.
El recull de Sebas Guim inclou curses de la nostra Catalunya, d’Espanya i de tot el món, sense cap ordre concret. Així, el lector pot anar d’un lloc a l’altre deixant volar la imaginació. Segur que, en acabar, la llibreta de curses pendents s’haurà incrementat espectacularment.

Arcadi Alibés