(...)
Creuant rails, assegut en vagons deserts
vaig mirar com el present solcava el passat
aturant-me davant el vidre.
I el teu rostre té el color
d'un estiu fantasma
que vas deixar caure sense pressa
igual que un vestit ... igual que un vestit ...
en un dia qualsevol ... en un dia qualsevol ...
en un dia qualsevol ... en un dia qualsevol ...
Federico
Fiumani
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada