(...)
Tindre un ofici és una qualitat que es troba als antípodes de
l'activitat hiperremunerada dels nous paletes que han sortit amb el boom de la
construcció. Aquests nanos amb prou feines si saben fer una cosa -perque són ep.pecialistas-
i, al damunt, quan la fan malament, només saben que culpar-se els uns als
altres: Esto es el enyesador, coño, que m'ha tapao las cajas de empalmes, o
Esto es el de la racholas, que hasta que no termine no puedo ponemme con el
pladur. I espera que a les visites d'obres tu arribaves amb el teu cotxet i amb
prou feines trobaves un racó entre els Bemevés i els Audis dels oficials de
primera. Perquè aquests ep.pecialistas s'han cregut que guanyarien tres mil
euros al mes tota la vida, i s'han comprat pisos pels descosits i han acostumat
les seues xatis a anar de vacances a Cancún i a Santo Domingo, i ara resulta
que, amb la clatellada del totxo, es troben endeutats fins al pírcing de les
celles. -Oh, recony, i que es pensaven? Lo que comence malament, no pot acabar
bé, ves si tamé los hi haurem d'ensinyar els vells, això?
Marta Rojals
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada