Delta tres

S'empassa la clau abans de tancar. I seu, i espera. Les cames d'ella s'obriran com un corrent d'aire salvatge. Com una flor desesperada s'obriran els quatre llavis sota el dit que escamparà la sal mullada. Farà que no amb els ulls tancats, com si la dreta, dura, encesa i molt desfigurada obsessió del davant no dibuixés cada ditada. I es mou, i espera. Calcularà el moment incís, i la manera, el lloc més bell on esquitxar quan el plaer se li clivelli de mirar. I es toca. Espera. Sap que, ja sol, vomitarà la clau, i el pànic la posarà al pany que el salva a temps del petó dolç de les albines sangoneres.

Marc Romera