III
Em submergeixo en la claror feliç
de la teva rialla de l'estiu passat,
i espero que apareguis d'imprevist,
viva com eres, passejant pel pati;
però sé que només somio ombres,
que un estigma cruel ens va trair tots dos,
que en aquestes tardes assolellades
creixes com una boira en el meu cor,
malgrat que aquest ponent sigui dolcíssim.
Eudald Puig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada