En Mimì Crapanzano va morir ofegat el febrer d'enguany mentre feia
quatre braçades. Mort accidental. Però ara arribo jo i pregunto: ¿quants anys
tenia en Mimì quan va morir? Cinquanta-cinc. ¿Com és que a aquesta edat va
voler fer aquesta beneiteria de banyar-se amb tant de fred, cosa que havia fet
de jove? La resposta és la següent: perquè s'havia maridat de feia només quatre
mesos amb una jove milanesa de vint-i-quatre anysi la jove li va demanar,
mentre passejaven prop de l'aigua: "Estimat, ¿és veritat que tu al mes de
febrer et banyaves en aquesta mar'" "És clar", va contestar en
Crapanzano. La jove, que òbviament s'havia cansat del vell, va sospirar.
"¿Què et passa?", va preguntar com un idiota en Crapanzano. "Em
sap greu que jo ja no t'ho podré veure fer mai més", va dir la mala puta.
Sense dir ni ase ni bèstia, en Crapanzano es va despullar i es va llençar a
l'aigua. ¿M'he explicat?
Andrea Camilleri
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada