Sense saber com, ni quan, ni des d'on

T'estimo sense saber com, ni quan, ni des d'on. T'estimo. Directament, sense problemes, ni orgull. Així t'estimo perquè no sé estimar d'una altra manera sinó així, d'aquesta manera, en que no sóc ni tampoc tu ets. Tan a prop que la teva mà sobre el meu pit és meva. Tan a prop que es tanquen els teus ulls amb el meu somni

Pablo Neruda

Atado y bien atado

(...)

A més, segur que Alemanya contempla Espanya com un estat de dret homologable amb la resta de democràcies europees. Li ha explicat tantes vegades el president Rajoy a la Cancellera Merkel que estic segur que no en té cap dubte.

Ignora probablement que a Espanya hi ha una Fundació Francisco Franco que rep subvenció de l’estat. Una cosa així com si a Alemanya pervisqués una fundació Adolf Hitler mantinguda amb fons públics. No, potser això no ho entendria la Cancellera.

Com tampoc entendria que algú reclamés al seu país el títol de Duquessa de Hitler, com Carmen Martínez Bordiu reclama avui el ducat de Franco i el corresponent títol nobiliari de Duquessa i, alhora, Gran d’Espanya, que el rei emèrit va concedir per decret a la seva mare el 1975 “en real estima a donya Carmen Franco Polo i en atenció a les excepcionals circumstàncies i mereixements que en ella concorren“. Bé, potser sí. Com a dona comprensiva que ha de ser, entendria que, encara amb el cadàver calent del dictador, el nou monarca tingués un detall d’agraïment cap a l’única filla del general que va restaurar la nissaga borbònica al tron, ​​garantint per a la seva altesa i els seus descendents una vida de afalac, luxe i poder com potser mai van somiar. Sí, segur, Angela Merkel entendria que de ben parit és ser agraït, però potser pensaria que passats quaranta anys i morta la concessionària de tan ominós ducat, ha arribat el moment de tancar l’assumpte, revocar el decret i repetir a la tele allò de “ho sento molt, m’he equivocat i no tornarà a passar” que tan bé li va quedar l’altra vegada.

En tot cas, Mariano Rajoy hauria d’explicar-li a Angela Merkel que mentre que Adolf Hitler va perdre la seva guerra i diuen que es va suïcidar en el seu búnquer, Francisco Franco va guanyar la seva, va governar al seu caprici quaranta anys i va morir plàcidament, entubat, però plàcidament, en el seu llit, deixant-ho tot lligat i ben lligat. Com s’ha anat demostrant.

Àngel Casas

Un somni

Un somni no és el que veus mentre dorms, un somni és allò que no et deixa dormir

Abdul Kalam

Juguem

Juguem a fer veure que no hi és

però només cal mirar per la finestra.

Perquè tots en tenim, de finestres.

Laia Noguera

Conversa

Noi: - en el ultimo trabajo saque un 3 porqué mandé una traducción por mail y se ve que la máquina lo cambió todo y no se entendía nada

Noia: - ya, eso pasa.

Noi: - ¿verdad?

Noia: - si, a mi también me ha pasado en casa

Conversa de noi i noia que estudien "Traduccio i intèrprets"

I em vols

i en molt poc temps t'aboco pel boc gros la meva història (els naufragis, les violències, els miracles, les nostàlgies) i tu l'entomes a cop de retrovisor i em somrius i em vols. Tan senzill i tan inexplicable. Vas arribar quan tot m'era lluny, la gent i els paisatges i la mare i la terra, i em vas ser casa. Perquè sí i sense voler, o sense esperar. Han tornat a fer-se nítids els somriures i el contorn delimitat de les coses. S'han desdibuixat els panys que engarjolaven la tendresa. La porta per on entra la carícia és la mateixa porta per on supura la ferida, no n'hi ha cap altra. I aquí les tens, esquinç i emplastre, dolor i besada, en el tombant exacte en què ens encaixen els cossos. El que vam ser ens estima aquí, a tocar de la pell, en aquesta abraçada que em diu que em veus sencera (les nostàlgies, els miracles, els naufragis, les violències), i em somrius, i em vols.

Sònia Moll Gamboa

Dispnea

Plou.

Com les gotes de la pluja, les paraules.

(...)

Josep Maria Sala-Valldaura

Fragments de cel - abril

Epitafi a Rafael

Aquí jau Rafael. Quan era viu, la Natura va témer que ell la venceria. Quan va ser mort, va creure que moria amb ell

Pietro Bembo a Rafael