Que parlin els injustos
que menteixin els altius
que cridin els malvats
encegats per la ira.
Que escampin llurs gralls
a través de les antenes radiofòniques
a través dels repetidors de televisió
a través de les ones virtuals.
Que omplin l'aire amb la seua fel
fins que no puguin respirar.
Moriran llavors ofegats pel dolor
que ells mateixos han vomitat
i seran sepultats
en la tomba de l'oblit.
Però nosaltres viurem
Però nosaltres viurem
nosaltres
els sagrats condemnats
els ungits amb la mel
del llir
els marcats amb
l'espina del card
el ramat d'esperits
errants
la proscrita estirp de
Caín
nosaltres viurem
perquè respirem un aire d'amor
perquè no perseguim la glòria
ni adorem falsos déus.
I després del diluvi
irem pel món
nostre orgull recitant
i cantant la joia
d'aquella llumm immortal
que portem segellada en el front.
Amat Baró
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada