divendres, 3 de març del 2017

Un vell despert en la seva pròpia mort


Aquest és el lloc que em van prometre
quan me n'anava a dormir,
que em van prendre quan em vaig despertar.

Aquest és el lloc que tothom desconeix,
on els noms de vaixells i estrelles
se'n van surant lluny de l'abast.

Les muntanyes ja no són muntanyes
el sol ja no és el sol
Hom tendeix a oblidar com era, allò;

em veig a mi mateix, em veig
la costa de les tenebres al front.
Fa temps estava complet, fa temps era jove ...

Com si ara importés
i tu em poguessis sentir
i l'oratge d'aquest lloc hagués de cessar mai.

Mark Strand

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada