Hivern

Vas entrar a la meua vida

com un febrer cansat

Com la matèria d'una lliçó

que durant anys havies repetit a classe.

I vas saber que la nostàlgia

és un ascensor que puja fins a l'àtic

i amb els anys fa més llarga la baixada.

Potser ja ens havíem trobat,

en una altra vida, en un altre país,

en la terrassa d'un Starbucks,

fent cua per un concert

o obrint la porta dels congelats

d'un supermercat de barri.

Sé que, com diu el poeta,

res no passa, ni passarà dues vegades.

Però m'hauria agradat trobar-te així,

de sobte

com cauen els botons descosits de l'abric.

Angels Gregori