Nosaltres els gossos, percebem les emanacions
de colors que els cossos vius produeixen quan són víctimes d'una emoció forta.
Sovint, els humans desprenen halos del verd de la por o del groc de la pena i
alguna vegada també els tons menys corrents: el safrà de la felicitat o el
turquesa dels èxtasis. Aquest, cansat, rebentat, engolit per l'opacitat opalina
del camí, exhala, des del centre de l'esquena, un negre d'atzabeja, el color de
la deriva i dels nàufrags, patrimoni de les natures incapaces de desfer-se de
la seva memòria i del seu passat.
Ànima
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada