dimarts, 28 de febrer del 2017
dilluns, 27 de febrer del 2017
dissabte, 25 de febrer del 2017
Per l'esvoranc
Que el que no diem ens fuig de
les mans com si no ho haguéssim viscut mai, i no té ni la densitat ni la força
que tenien els dies que estimàvem carn endins.
Sònia Moll Gamboa
dijous, 23 de febrer del 2017
dimecres, 22 de febrer del 2017
dimarts, 21 de febrer del 2017
Tot el que podia haver estat
Tot el que podia haver estat i no ha estat, possibilitat perpètua en el
món de les hipòtesis
Giuseppe Culicchia
dilluns, 20 de febrer del 2017
Nosaltres els gossos
Nosaltres els gossos, percebem les emanacions
de colors que els cossos vius produeixen quan són víctimes d'una emoció forta.
Sovint, els humans desprenen halos del verd de la por o del groc de la pena i
alguna vegada també els tons menys corrents: el safrà de la felicitat o el
turquesa dels èxtasis. Aquest, cansat, rebentat, engolit per l'opacitat opalina
del camí, exhala, des del centre de l'esquena, un negre d'atzabeja, el color de
la deriva i dels nàufrags, patrimoni de les natures incapaces de desfer-se de
la seva memòria i del seu passat.
Ànima
dissabte, 18 de febrer del 2017
Pasos
a veces
los pasos
se me acumulan
y se me enredan
entre las piernas
y los piso
sin querer
a veces
los pasos de ahora
se me juntan
con los de ayer
o con los de mañana
y se me hace un lío
tremendo de pasos
que al final
me hacen caer
a veces
sin darme cuenta
voy corriendo
detrás de las huellas
de los pasos
que voy dando
y otras veces
no muchas
los pasos
sólo pasan
sin prisa
charlando
distraídos
de su juego
ignorantes
de su rastro
y me dejan
paseando
tranquila
un rato
Georgina Castillo
divendres, 17 de febrer del 2017
dijous, 16 de febrer del 2017
dimarts, 14 de febrer del 2017
La vida és una estafa
14, Un famós 30 d'agost del 1975
"-¿Te n'adones, Marcus?, la nostra societat
està concebuda de tal manera que has de triar contínuament entre raó i passió.
La raó no ha servit mai ningú, i la passió sovint és destructiva. O sigui que
em costaria molt aconsellar-te.
-¿I això per què m'ho dius, Harry?
- Perquè sí. La vida és una estafa.
- ¿No t'acabes les patates?
-No. Agafa'n si et vénen de gust.
-Gràcies Harry.
-¿Oi que no t'interessa gaire, el que t'explico?
-Sí, molt. T'escolto atentament. Número 14: la vida
és una estafa.
- Déu meu, Marcus, no has entès res. De vegades
tinc la sensació que estic parlant amb un idiota."
Joël Dicker
dilluns, 13 de febrer del 2017
dissabte, 11 de febrer del 2017
Saber narrar en llenguatge vigorós
(...)
Saber sofrir sense llanguir i amar
Sense esperar, i, essent, ardit, del segle,
Témer i l'enuig i al nàufrag dar la mà;
Viure l'instant i obrir els ulls al
demà,
del clar i l'obscur seguir normes i
regla
i, enmig d'orats i savis, raonar"
J.V. Foix
divendres, 10 de febrer del 2017
Canción para un viejo amigo
Nadie nos avisó que amar es doler,
que crecer es aprender que para regresar,
y para casi todo, es tarde,
y aquello que no fue
nuestro más leal amante.
Ismael Serrano
dijous, 9 de febrer del 2017
El Fantàstic
(...) aquest experiència em va ensenyar que per ser
fantàstic n'hi havia prou de fer creure el que no era; al cap i a la fi no era
més que una qüestió de falses aparences.
Joël Dicker
dimarts, 7 de febrer del 2017
dilluns, 6 de febrer del 2017
Incongrüències
(...)
Un dia, mentre viatjo en un vago de metro de la
Yamanote, de sobte començo a percebre la irrealitat (...) Així és com es perden
les nostres veus, com desapareixen els nostres somnis engolits per la boira. És
com la nostra adolescència, tan avorrida que ens semblava que duraria
eternament, i que es va evaporar de sobte en algun punt de la nostra vida.
Incongrüències ... Una equivocació, tal com
afirmava la noia xinesa -o tal com hauria diagnosticat qualsevol psiquiatre-,
amaga un desig paradoxal. Però ¿què sóc jo, què ets tu, sinó un conjunt
d'incongrüències? Si és aixó, no hi ha escapatòria possible.
Un bot lent cap a la xina
dijous, 2 de febrer del 2017
Al oido de una muchacha
No quise.
No quise decirte nada.
Vi en tus ojos
dos arbolitos locos.
De brisa, de risa y de oro.
Se meneaban.
No quise.
No quise decirte nada.
Federico García Lorca
dimecres, 1 de febrer del 2017
Diez minutos
(...)
Y si fuera capaz de
mirarte
y decir lo que
siento.
Si pudiera tenerte
más tiempo,
del tiempo que
tengo.
Si pudieras venir a
mi lado
tan solo un
momento.
Si sólo fuera capaz
de romper el silencio,
y no tenerte en el
tiempo.
(...)
Efecto Mariposa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)