dijous, 1 de desembre del 2016

Síl.labes de vidre


Em pregunte què ha fallat: 
quin va ser el nostre error? 
i no sé mai què respondre 
ja n’hi ha prou d’amagar la veritat 
de fingir el que no som 
per què augmenta la distància 
entre tu i jo? 
és difícil acceptar que la nostra relació 
és una porta tancada amb pany i clau 
que no es pot recuperar un passat sense retorn 
que és moment de plantejar-nos el final. 
mirarem de refer les nostres vides 
volarem cadascú pel seu costat 
tractarem de mirar sempre avant 
i no deixarem que la por ens domine. 
queda l’amistat, pots comptar amb mi 
per al que necessites, vine a buscar-me 
queden els moments que vàrem compartir 
queda la franquesa i la complicitat 
Tinc un record meravellós 
de tot el temps que hem conviscut, 
hem sigut inseparables per molts anys; 
tanmateix, ens destrossem sense cap contemplació 
ara que hem perdut les ganes de lluitar. 
mirarem de refer les nostres vides 
volarem cadascú pel seu costat 
tractarem de mirar sempre avant 
i no deixarem que la por ens domine. 
queda l’amistat, pots comptar amb mi 
per al que necessites, vine a buscar-me 
queden els moments que vàrem compartir 
queda la franquesa i la complicitat 
queda l’amistat, pots comptar amb mi 
per al que necessites, vine a buscar-me 
queden els moments que vàrem compartir 
queda la franquesa i la complicitat,,,

Pau Alabajos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada