La família és un continuum de naufragis marcats
per les morts i els naixements. Entre els uns i els altres, el temps s'esmuny i
empeny, cisellant la història. Per això ser família és ser-ho també dels
nostres vius i dels nostres morts, dels records, del que hauria pogut ser i no
ha estat, i de les converses que han quedat a mitges i que repetim en veu alta
quan estem sols, invocant la proximitat dels que ja han marxat. Som família de
les decepcions que van viure els nostres avantpassats, dels seus èxits, les
seves fantasies i els seus somnis, i també ho som del deixant de noms, cares i
records que cadascun d'aquests naufragis comuns perd pel camí.
Alejandro Palomas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada