Imagina que els homes procedeixen de
Mart i les dones, de Venus. Un dia, fa molt de temps, els marcians van mirar
pels telescopis i van descobrir les venusianes. El sol fet de veure-les va
desvetllar en ells sentiments fins aleshores desconeguts. Se'n van enamorar i
van muntar de seguida un viatge espacial i van volar fins a Venus.
Les venusianes van rebre els
marcians amb els braços oberts. Intuïtivament sabien que aquell dia havia
d'arribar. Els seus cors es van obrir de bat a bat envers un amor que fins
llavors no havien sentit.
L'amor entre els marcians i les
venusianes tenia alguna cosa màgica. Ho passaven bé junts, fent coses plegats i
compartint la vida. Tot i procedir de mons diferents, es delectaven en les
seves diferències. Van passar mesos aprenent i apreciant les seves diferents
necessitats, preferències i models de conducta. Van viure durant anys en amor i
harmonia.
Aleshores, van decidir volar cap a
la Terra. Al principi tot era bell,
meravellós. Però els defectes de
l'atmosfera de la Terra es van deixar sentir, i un matí tots es van despertar
afectats d'una peculiar varietat d'amnèsia: l'amnèsia selectiva!
Tant els marcians com les venusianes
van oblidar que procedien de planetes diferents i que havien de ser diferents.
En un sol matí, tot el que havien après sobre les seves diferències va quedar
esborrat de la seva memòria. I des d'aquell dia, els homes i les dones no
s'entenen.
John Gray
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada