Textures

Converses de carrer

Una parella en una cita asseguts en un banc:

Noia: -I a tu, qué cosas te gustan?

Noi: -A mi lo que me gusta, es correr, correr y correr. Es lo que más me importa en esta vida, correr, correr, y correr...,

Noia: -Ahhhh ...

Conversa anònima

La família

La família és un continuum de naufragis marcats per les morts i els naixements. Entre els uns i els altres, el temps s'esmuny i empeny, cisellant la història. Per això ser família és ser-ho també dels nostres vius i dels nostres morts, dels records, del que hauria pogut ser i no ha estat, i de les converses que han quedat a mitges i que repetim en veu alta quan estem sols, invocant la proximitat dels que ja han marxat. Som família de les decepcions que van viure els nostres avantpassats, dels seus èxits, les seves fantasies i els seus somnis, i també ho som del deixant de noms, cares i records que cadascun d'aquests naufragis comuns perd pel camí.

Alejandro Palomas

Els humans

"Els humans viuen sota el jou d'una maledicció que els exilia constantment de la felicitat"

Ànima

Patio

Sobre la ropa tendida

la lentitud del alba.

Jeannette L. Clariond

Construint

Poemes per a Clara

X

(...)

... I penso en tu, també,

en les nits altes del desembre

tan estrany d'aquest any, que a poc a poc

ha passat trist, que ha passat ...

(...)

Eudald Puig

Les nostres certeses

"Les nostres certeses no són mai inamovibles. Un dia et voldries morir, i l'endemà t'adones que n'hi havia prou de baixar un parell d'esglaons per trobar l'interruptor i veure les coses més clares"

Anna Gavaldà

Una impossiblitat

"Una impossibilitat probable és preferible a una possibilitat improbable"

Aristòtil

Fragments de Cel - Desembre 2016

Náugrafo

"Y ahora sé lo que debo hacer: seguir respirando, porqué mañana volverá a amanecer, y quién sabe lo que traerá la marea"

Chuck Noland

Trobar

"Trobar aquest temps del present d'un altre dia que els humans anomenen passat"

Wajdi Mouawad

Moviment

Síl.labes de vidre

Em pregunte què ha fallat: 

quin va ser el nostre error? 

i no sé mai què respondre 

ja n’hi ha prou d’amagar la veritat 

de fingir el que no som 

per què augmenta la distància 

entre tu i jo? 

és difícil acceptar que la nostra relació 

és una porta tancada amb pany i clau 

que no es pot recuperar un passat sense retorn 

que és moment de plantejar-nos el final. 

mirarem de refer les nostres vides 

volarem cadascú pel seu costat 

tractarem de mirar sempre avant 

i no deixarem que la por ens domine. 

queda l’amistat, pots comptar amb mi 

per al que necessites, vine a buscar-me 

queden els moments que vàrem compartir 

queda la franquesa i la complicitat 

Tinc un record meravellós 

de tot el temps que hem conviscut, 

hem sigut inseparables per molts anys; 

tanmateix, ens destrossem sense cap contemplació 

ara que hem perdut les ganes de lluitar. 

mirarem de refer les nostres vides 

volarem cadascú pel seu costat 

tractarem de mirar sempre avant 

i no deixarem que la por ens domine. 

queda l’amistat, pots comptar amb mi 

per al que necessites, vine a buscar-me 

queden els moments que vàrem compartir 

queda la franquesa i la complicitat 

queda l’amistat, pots comptar amb mi 

per al que necessites, vine a buscar-me 

queden els moments que vàrem compartir 

queda la franquesa i la complicitat,,,

Pau Alabajos

Claudia's Theme - Unforgiven

El mejor

-¿Qué te pasó Roy?

-Mi vida no ha transcurrido cómo esperaba

El Mejor - The Natural

Nosotros - Converses de carrer

"Nosotros vamos bajando para abajo"

Anòmim - Novembre 2016

La vida es más compleja de lo que parece

(...)

Perderme, por lo que yo ví

te rejuvenece,

la vida es más compleja,


de lo que parece.

Mejor, o peor, cada cual 


seguirá su camino ... 


Cuánto te quise, quizás,


seguirás sin saberlo. 


Lo que dolería por siempre, 


ya se desvanece, 


la vida es más compleja


de lo que parece,

la vida es más compleja


de lo que parece,

la vida es más compleja


de lo que parece.

Jorge Drexler

Improvisar - Veritat

L'Emma no té bons reflexos quan cal improvisar. És lenta en la invenció, en la veritat no.

Alejandro Palomas

Si això fos un conte

Si això fos un conte

buscaria un lloc segur

per amagar el meu cor.

(...)

Josep Lluís Aguiló

Ton héritage

Si tu aimes les soirs de pluie

Mon enfant, mon enfant

Les ruelles de l'Italie

Et les pas des passants

L'éternelle litanie

Des feuilles mortes dans le vent

Qui poussent un dernier cri

Crie, mon enfant

Si tu aimes les éclaircies

Mon enfant, mon enfant

Prendre un bain de minuit

Dans le grand océan

Si tu aimes la mauvaise vie

Ton reflet dans l'étang

Si tu veux tes amis

Près de toi, tout le temps

Si tu pries quand la nuit tombe

Mon enfant, mon enfant

Si tu ne fleuris pas les tombes

Mais chéris les absents

Si tu as peur de la bombe

Et du ciel trop grand

Si tu parles à ton ombre

De temps en temps

Si tu aimes la marée basse

Mon enfant, mon enfant

Le soleil sur la terrasse

Et la lune sous le vent

Si l'on perd souvent ta trace

Dès qu'arrive le printemps

Si la vie te dépasse

Passe, mon enfant

Ça n'est pas ta faute

C'est ton héritage

Et ce sera pire encore

Quand tu auras mon âge

Ça n'est pas ta faute

C'est ta chair, ton sang

Il va falloir faire avec

Ou, plutôt sans

Si tu oublies les prénoms

Les adresses et les âges

Mais presque jamais le son

D'une voix, un visage

Si tu aimes ce qui est bon

Si tu vois des mirages

Si tu préfères Paris

Quand vient l'orage

Si tu aimes les goûts amers

Et les hivers tout blancs

Si tu aimes les derniers verres

Et les mystères troublants

Si tu aimes sentir la terre

Et jaillir le volcan

Si tu as peur du vide

Vide, mon enfant

Si tu aimes partir avant

Mon enfant, mon enfant

Avant que l'autre s'éveille

Avant qu'il te laisse en plan

Si tu as peur du sommeil

Et que passe le temps

Si tu aimes l'automne vermeil

Merveille, rouge sang

Si tu as peur de la foule

Mais supportes les gens

Si tes idéaux s'écroulent

Le soir de tes vingt ans

Et si tout se déroule

Jamais comme dans tes plans

Si tu n'es qu'une pierre qui roule

Roule, mon enfant

Mon enfant, mon enfant, ...

Benjamin Biolay

Fragments de Cel - Novembre 2016

Suzanne (live at the Montreal Jazz Festival 2008) - Leonard Cohen

Tres Colors: Vermell

Tres Colors: Verd

Tres Colors: Blau

Extraterrestres

(...)

I hola què tal?,

som es vostres amics de sa Terra,

un planeta de pols i de merda

d'un inhòspit sistema solar.

(...)

Antònia Font

Buscando a Amanda

(....)

-Tu y yo ... nacimos para equivocarnos. Necesitamos a una persona al lado que ... nos mire cuando la caguemos ... y nos recuerde quienes éramos, y que seríamos ... sino tienes a alguien así, estás tu sólo, y antes o después estaremos con nuestras ... brillantes y estúpidas gilipolleces. Y entonces desaparecerás de este planeta.

Si pierdes a esa persona ... Estás acabado.

(...)

Buscando a Amanda

Despedida

Vamos a decirnos adiós,

Como se debe,

Sin rencor y sin duda de que,

Es lo mejor.

Vamos a brindar esta despedida,

Con la certeza de,

Haber vivido algo que nos cambió.

Aquí va esta por los dos,

Y lo que tuvimos,

Una bella historia de amor,

Que terminó,

Me diste tanto y yo me entregué,

Pero hubo algo que no supimos ver.

Es tan bueno despedirnos,

Como habernos conocido,

Es tan bueno aceptar,

La derrota como fue luchar,

Por lo que tuvimos tú y yo,

Y se acabó,

Por eso brindemos hoy.

Te pido no lo intentes más,

La puerta se ha cerrado,

Busca tu felicidad,

En otro lado,

Yo haré lo mismo y no te olvidaré,

Siempre serás,

Alguien que quise de verdad.

Pero es tan bueno despedirnos,

Como habernos conocido,

Es tan bueno aceptar,

La derrota como fue luchar,

Por lo que tuvimos tú y yo,

Y se acabó,

Por eso brindemos hoy.

Es tan bueno despedirnos,

Como habernos conocido,

Es tan bueno aceptar,

La derrota como fue luchar,

Por lo que tuvimos tú y yo,

Y se acabó,

Por eso brindemos hoy.

Por eso brindemos hoy.

Julieta Venegas