dijous, 31 de desembre del 2015

L'Univers


Quan creus que coneixes totes les respostes, arriba l'Univers i et canvia les preguntes ...

Jorge Francisco Pinto

dilluns, 28 de desembre del 2015

Magnum


"Mare de Déu Senyor, Magnum!"

Higgins

dissabte, 26 de desembre del 2015

Som quinze a taula


Som quinze a taula.
Per un instant es fa un silenci
incòmode.
Per què penso que és culpa meva?

Vicenç Villatoro

divendres, 25 de desembre del 2015

També això passarà


Tots tenim paradisos perduts en els quals mai hem estat

dijous, 17 de desembre del 2015

Totes les espècies


Totes les espècies
han generat closques com cuirasses
per protegir els seus òrgans vulnerables.
Només nosaltres hem inventat, a més,
un esquer perquè els altres
surtin de l'armadura de la seva closca
i deixin a la intempèrie les parts toves
(que inevitablement seran ferides).
En diem amor.

Vicenç Villatoro

dimarts, 8 de desembre del 2015

L'aigua és això


Hi ha dos peixos joves que van nedant i es troben un peix més vell que neda en direcció contrària, els saluda amb el cap i diu:
"Bon dia nois. Com està l'aigua'"
I els dos peixos joves continuen nedant una mica més, i al final l'un mira a l'altre i fa:
"Què collons és l'aigua?"

David Foster Wallace

dilluns, 7 de desembre del 2015

Jo sóc


Li diu Jesus: - Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà

La mort de Llàtzer 11.25

dimarts, 1 de desembre del 2015

Petó


Els meus pits son petits i els meus ulls són redons.
Les teves cames, llargues i fresques
com el raig d'aigua que cau de la font.
T'he mossegat el coll,
el tens ferm, no ha madurat,
s'assembla a les nous acabades de caure.
Has pujat a sobre meu i has començat a fer-me petons al ventre,
m'has espargit ones humides a la pell,
ara aquí, ara allà,
com les primeres gotes gruixudes que cauen
abans de començar la tempesta, plaf, plaf, plaf.

Ens hem quedat adormits espatlla contra pit
al com s'ajunten els llavis
després de sospirar.

Kirmen Uribe

divendres, 27 de novembre del 2015

Blitz


Para ser un estúpido romántico hay que ser valiente

Blitz

dilluns, 23 de novembre del 2015

¿Qué es la vida?


¿Qué es la vida? Un frenesí
¿Qué es la vida? Una ilusión,
una sombra, una ficción;
y el mayor bien es pequeño;
que toda la vida es sueño,
y los sueños, sueños son

Pedro Calderón de la Barca

diumenge, 22 de novembre del 2015

Harry Potter i la pedra filosofal


"Mai no recordo quina és la diferència entre estalagmita i estalactica"

Harry Potter

diumenge, 15 de novembre del 2015

Coneixement


Amb el pas dels anys, la fúria i la impotència queden esmorteïdes pel fet de l'acceptació. No és resignació, és coneixement.

Valentí Puig

diumenge, 8 de novembre del 2015

La victòria


La victòria, la real, és aquella que està en el més profund de cadascú de nosaltres. És aquella que no ens acabem de creure que pugui arribar a pesar de la preparació i la voluntat que hi hem posat i que finalment arriba.

Kilian Jornet

diumenge, 1 de novembre del 2015

Amarg


Se'n va i a fora l'espera la pluja que neteja els carrers, però no l'ànima, i se'n va a casa, un pis al barri vell, on soparà un tros de truita de patates feta el dia abans i un got de vi amb gasosa. Posarà la tele per no haver de suportar el silenci de les parets i dels mobles, estúpids companys impertèrrits que no li donen mai conversa i no li evoquen ni tan sols records de millors èpoques. I la tele, amb les seves pel.lícules i la seva publicitat, li parlaran d'un món que ella no coneix i on no hi té cabuda. Qui vol una dona que ja ha passat l'edat de la fal.lera i que només sap de la tristesa que provoca anar passant els dies sense cap interès, només esperant que alguna malaltia l'alliberi d'aquesta vida miserable? Ella, que de petita havia somniat amb un bon noi que un dia l'aniria a buscar a la fàbrica on l'haviens esclavitzada uns pares ganduls i sense ganes d'estimar-la. Aquella nit es va allitar. Va tancar la boca i no va deixar entrar cap més alè d'aire. Per fi havia dominat la vida.

Anna Maluquer

divendres, 30 d’octubre del 2015

Entre


Entre dos oscuridades, un relámpago

Vicente Aleixandre

dilluns, 26 d’octubre del 2015

La casa dels fantasmes


El seu membre dur i suau encaixava tan bé en el meu forat humit i estret que semblava que no pogués existir cap altra combinació al món. Vaig pensar que el sexe estava fet per viure aquell instant únic, per conèixer l'existència d'aquella perfecta harmonia. Era un mecanisme que funcionava sense cap dolor, sense cap obstacle, amb tots dos contents, i quan pensaves que voldries que continués per sempre s'acabava i et deixava amb ganes de tornar-hi. Ho vaig entendre tot en aquell moment.

Banana Yoshimoto

divendres, 23 d’octubre del 2015

El món


El món és com una funció, però el mal és que ningú no pot veure com acaba perquè tots ens morim abans, i els que queden van fent com si no hagués passat res.

Mercè Rodoreda

dilluns, 5 d’octubre del 2015

Fa anys


Fa anys, vaig conèixer un home que es va penjar, un corredor de borsa que tenia moltes tribulacions i problemes mentals i una sensació d'impotència que no podia portar a res de bo. Però la setmana que va acabar amb aquell acte tan terrible planejat fins a l'últim detall -ho havia disposat tot perquè la seva dona el trobés quan tornés de Florida, on havia anat de vacances amb unes amigues-, la gent que el coneixia va dir que semblava que s'havia tret un pes de sobre i que es veia més animat que mai. Reia, explicava acudits, feia broma amb la gent, feia plans com ningú recordava que hagués fet mai. Van pensar que començava a sortir-se'n, que havia entès què era la vida, que havia sabut tornar a ser el d'abans, la persona alegre que recordaven i s'alegraven d'haver recuperat. I llavors, allò: penjat del salomó del vestíbul de la casa ue ell havia construït feia tan sols dos anys i que deia que s'estimava. Els humans som un misteri. Un misteri.

Richard Ford, "Canadà"

divendres, 2 d’octubre del 2015

La Felicitat


La felicitat s'assembla a un monosíl.lab. per la seva senzillesa estructural. També per la brevetat amb que ens visita la boca

Gemma Gorga

diumenge, 27 de setembre del 2015

Lector


Al lector se le llenaron de pronto los ojos de lágrimas,
y una voz cariñosa le susurró al oído:
-¿Por qué lloras, si todo / en ese libro es de mentira?
Y él respondió:
                       -Lo sé;
pero lo que yo siento es de verdad.

Angel González

dilluns, 21 de setembre del 2015

No pot ser únic ni sencer


"Que no pot ser únic ni sencer res que no hagi estat esquinçat"

W.B. Yeats

dimecres, 16 de setembre del 2015

Te Recuerdo Amanda



Te recuerdo Amanda
la calle mojada
corriendo a la fábrica
donde trabajaba Manuel.
La sonrisa ancha
la lluvia en el pelo
no importaba nada
ibas a encontrarte con él
con él, con él, con él,
con él, con él,
son cinco minutos
la vida es eterna
en cinco minutos
suena la sirena
de vuelta al trabajo
y tú caminando
lo iluminas todo
los cinco minutos
te hacen florecer.

Te recuerdo Amanda
la calle mojada
corriendo a la fábrica
donde trabajaba Manuel.
La sonrisa ancha
la lluvia en el pelo
no importaba nada
ibas a encontrarte con él
con él, con él, con él,
con él, con él
que partió a la sierra
que nunca hizo daño
que partió a la sierra
y en cinco minutos
quedó destrozado
suena la sirena
de vuelta al trabajo
muchos no volvieron
tampoco Manuel.

Te recuerdo Amanda
la calle mojada
corriendo a la fábrica
donde trabajaba Manuel.

Víctor Jara

divendres, 11 de setembre del 2015

Tota la vida


"Tota la vida hauré tendit cap a una llum una mica més gran"

André Gide, "Paludes"

dilluns, 7 de setembre del 2015

Abans d'explicar el meu llibre


Abans d'explicar el meu llibre als altres, espero que d'altres me l'expliquin. Voler-lo explicar abans és restringir-ne automàticament el sentit; perquè tot i que sabem el què volíem dir, no sabem si només dèiem això. -Sempre diem més que AIXÒ.- I el que m'interessa sobretot és el que hi he posat sense saber-ho, -aquesta part d'inconscient, que m'agradaria dir-ne la part de Déu.- Un llibre és sempre una col.laboració, i el llibre val tant més com més petita hi és la part de l'escriba, com més gran hi és la part que Déu acull.-Esperem de tot arreu la revelació de les coses; del públic, la revelació de les nostres obres

André Gide, "Paludes"

dimecres, 2 de setembre del 2015

Està plovent


(...)

Sento l'olor de terra mullada,
és el millor per refrescar el cap;
no tinc paraigües, però m'és igual,
està plovent i em vull mullar.

Els Pets

dilluns, 31 d’agost del 2015

Immense et rouge


Immense et rouge
Au-dessus du Grand Palais
Le soleil d'hiver apparaît
Et disparaît
Comme lui mon coeur va disparaître
Et tout mon sang va s'en aller
S'en aller à ta recherche
Mon amour
Ma beauté
Et te trouver
Là oú tu es

Jacques Prévert

divendres, 21 d’agost del 2015

Desgarrada la nube


Desgarrada la nube; el arco iris
brillando ya en el cielo,
y en un fanal de lluvia
y sol el campo envuelto.
Desperté. ¿Quién enturbia
los mágicos cristales de mi sueño?
Mi corazón latía
atónito y disperso.
... ¡El limonar florido,
el cipresal del huerto,
el prado verde, el sol, el agua, el iris...
el agua en tus cabellos!
Y todo en la memoria se perdía
Como una pompa de jabón al viento.
                        
Antonio Machado

divendres, 7 d’agost del 2015

Carícies de lletra


Les mans se'm fan seda
damunt del paper
perquè escric per tu,
sobre teu,
carícies de lletra.

Marta Repullo i Grau

diumenge, 2 d’agost del 2015

Res no et serà pres


"Res no et serà pres: vindrà tan sols
l'instant d'obrir
dòcilment la mà
i alliberar
la memòria de l'aigua
perquè es retrobi aigua
d'alta mar"

Maria-Mercè Marçal

dissabte, 1 d’agost del 2015

Banalitzant


Línies icòniques d'olor a cafè m'arriben
mentre penge la tovallola humida
i seguint-les et trobe a la cuina,
el sol adoquina la cuina,
de cabell humit et pinte les galtes
del meu primer bes del dia
ja saps que vull dir,
estes coses tan banals de quan estava amb tu.
Quan no m'insultava el "Benvinguts"
de la catifa de l'entrada
i aplegava a migdia i deixava les bosses
i en tu descarregava un matí de persones
ja saps que vull dir,
estes coses tan banals de quan estava amb tu.
I quedàvem amb altres
i una cosa eres tu i altra cosa era els altres.
Tan idiota i tan clar tenia
que eixa pigueta al nas era de mi,
de quan estava amb tu.

Clara Andrés

dimecres, 22 de juliol del 2015

Pèl de panotxa


L'àlbum d'en Pantoxa

XX

-Panotxa, vols fer el favor de riure educadament, sense fer soroll?  _diu la senyora Lepic.
-Quan es plora, cal saber el per què _ afegeix.
I afegeix:
-Què voleu que hi faci, jo? No li cau ni una llàgrima quan se l'atonyina.

Jules Renard