Els meus pits son petits i els meus ulls són
redons.
Les teves cames, llargues i fresques
com el raig d'aigua que cau de la font.
T'he mossegat el coll,
el tens ferm, no ha madurat,
s'assembla a les nous acabades de caure.
Has pujat a sobre meu i has començat a fer-me
petons al ventre,
m'has espargit ones humides a la pell,
ara aquí, ara allà,
com les primeres gotes gruixudes que cauen
abans de començar la tempesta, plaf, plaf,
plaf.
Ens hem quedat adormits espatlla contra pit
al com s'ajunten els llavis
després de sospirar.
Kirmen Uribe