Fa anys, vaig conèixer un home que es va
penjar, un corredor de borsa que tenia moltes tribulacions i problemes mentals
i una sensació d'impotència que no podia portar a res de bo. Però la setmana
que va acabar amb aquell acte tan terrible planejat fins a l'últim detall -ho
havia disposat tot perquè la seva dona el trobés quan tornés de Florida, on
havia anat de vacances amb unes amigues-, la gent que el coneixia va dir que
semblava que s'havia tret un pes de sobre i que es veia més animat que mai.
Reia, explicava acudits, feia broma amb la gent, feia plans com ningú recordava
que hagués fet mai. Van pensar que començava a sortir-se'n, que havia entès què
era la vida, que havia sabut tornar a ser el d'abans, la persona alegre que
recordaven i s'alegraven d'haver recuperat. I llavors, allò: penjat del salomó
del vestíbul de la casa ue ell havia construït feia tan sols dos anys i que
deia que s'estimava. Els humans som un misteri. Un misteri.
Richard Ford, "Canadà"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada