Amarg

Se'n va i a fora l'espera la pluja que neteja els carrers, però no l'ànima, i se'n va a casa, un pis al barri vell, on soparà un tros de truita de patates feta el dia abans i un got de vi amb gasosa. Posarà la tele per no haver de suportar el silenci de les parets i dels mobles, estúpids companys impertèrrits que no li donen mai conversa i no li evoquen ni tan sols records de millors èpoques. I la tele, amb les seves pel.lícules i la seva publicitat, li parlaran d'un món que ella no coneix i on no hi té cabuda. Qui vol una dona que ja ha passat l'edat de la fal.lera i que només sap de la tristesa que provoca anar passant els dies sense cap interès, només esperant que alguna malaltia l'alliberi d'aquesta vida miserable? Ella, que de petita havia somniat amb un bon noi que un dia l'aniria a buscar a la fàbrica on l'haviens esclavitzada uns pares ganduls i sense ganes d'estimar-la. Aquella nit es va allitar. Va tancar la boca i no va deixar entrar cap més alè d'aire. Per fi havia dominat la vida.

Anna Maluquer