Entre corba i
corba,
al vessant de la
muntanya,
enmig dels
esbarzers
i de les deixalles,
hi ha un cotxe
bolcat
que encara fuma.
Pots sentir la
remor
de la ciutat
llunyana
Però una melodia
a la ràdio sona
encara
una altra cançó d'amor,
de desig i de
ràbia.
A dins hi ha la
Mireia.
I jo dec ser pel
terra.
D'una ferida al
front
la sang li
regalima.
Sembla que miri
enfora.
Però ja no tanca
els ulls.
superfícies de
metall i de plàstic deformades
postures trencades
de braços i de cames
la sagnant
geometria de la seva cara
l'horror de l'últim
xoc en la mirada congelada.
En la foscor del
bosc,
escampats pel
terra,
mil bocins de vidre
brillen com estels.
Sota la lluna plena
ha caigut el cel.
superfícies de
metall i de plàstic deformades
postures trencades
de braços i de cames
la sagnant
geometria de la seva cara
l'horror de l'últim
xoc en la mirada congelada
Mishima
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada