Sempre els anys, entre nosaltres, sempre els
anys. Sempre l'amor. Sempre les hores.
Michael Cunningham
dimecres, 12 de juliol del 2017
dilluns, 10 de juliol del 2017
divendres, 7 de juliol del 2017
La diferència
La diferència entre
l’estupidesa i la genialitat és que la genialitat té les seves limitacions
Anònim
dijous, 6 de juliol del 2017
dimarts, 4 de juliol del 2017
Desconfiar
"En Bogie sempre m'havia dit que mai es
fiava d'un home que no begués. I jo hi estic d'acord perquè un home que no beu
és algú que sempre està alerta, que mantè sempre el seu control absolut, que no
es deixa anar mai, que mai no fa res agosarat, que no s'arrisca a res. Miri, no
m'agraden els alcohòlics, no m'entengui malament, però jo crec fervorosament en
el risc, en el fet de prendre decisions i arriscar-se. És clar que prenc
riscos, tota la meva vida ho he fet, és que no em podria imaginar la vida sense
riscos. S'han de fer coses que un no hagi fet abans, si no, ¿com es pot
aprendre res d'un mateix, com pots aprendre res del món i del que t'envolta si
no t'arrisques, digui'm com? No evoluciones mai, vius una vida petita i
estreta, gens interessant; el teu cervell no creix, i si el teu cervell no
creix, tu tampoc."
Lauren Bacall
diumenge, 2 de juliol del 2017
Ja no tanca els ulls
Entre corba i
corba,
al vessant de la
muntanya,
enmig dels
esbarzers
i de les deixalles,
hi ha un cotxe
bolcat
que encara fuma.
Pots sentir la
remor
de la ciutat
llunyana
Però una melodia
a la ràdio sona
encara
una altra cançó d'amor,
de desig i de
ràbia.
A dins hi ha la
Mireia.
I jo dec ser pel
terra.
D'una ferida al
front
la sang li
regalima.
Sembla que miri
enfora.
Però ja no tanca
els ulls.
superfícies de
metall i de plàstic deformades
postures trencades
de braços i de cames
la sagnant
geometria de la seva cara
l'horror de l'últim
xoc en la mirada congelada.
En la foscor del
bosc,
escampats pel
terra,
mil bocins de vidre
brillen com estels.
Sota la lluna plena
ha caigut el cel.
superfícies de
metall i de plàstic deformades
postures trencades
de braços i de cames
la sagnant
geometria de la seva cara
l'horror de l'últim
xoc en la mirada congelada
Mishima
dissabte, 1 de juliol del 2017
Aline
J'avais dessiné sur le sable
Son doux visage qui me souriait
Puis il a plu sur cette plage
Dans cet orage, elle a disparu
(...)
Christophe
Subscriure's a:
Missatges (Atom)