dilluns, 29 de maig del 2017

Ell diu


Ell diu que és un repte això de córrer, això de les maratons. Què és una filosofia de vida, i que l'anima i el motiva.
Diu que el fa desconnectar dels problemes de cada dia, de la pressió de la seva vida laboral. D'allò amb que treballa, per això li agrada força perquè és una feina creativa, plena de projectes i de treball en equip, i que al final, veure aquella idea inicial que tants esforços, dies i etapes ha necessitat, plasmada en vídeo o fotografia, a l'entremig d'una pel.lícula o mentre fulleja les pàgines d'una revista de moda, això diu ell, l'emociona.

I també és per això pel que corre, perquè l'emociona. Se sent un més en un gran grup humà. Se sent un més dintre de la societat i sent que els valors el mouen.

En una direcció, empès per la cursa de la vida. Un camí i un esforç. Una meta i un somriure.

Carles C.

diumenge, 28 de maig del 2017

Al vent


Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.
I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant el vent...
al vent del món.

La vida
ens dóna penes,
ja el nàixer
és un gran plor,
la vida
pot ser aquest plor...

Però nosaltres al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món...

Raimon

divendres, 26 de maig del 2017

El clorur de sodi: sal de taula


El clorur de sodi és una substància estranya perquè està compost de dos elements molt agresius: sodi i clorur. El sodi i el clorur són els àngels de l'infern del regne mineral. Si deixem caure un terròs de sodi pur en una galleda d'aigua, explotarà amb prou força per matar. El clorur és encara més letal. Era l'ingredient actiu en els gasos verinosos de la Primera Guerra Mundial i, tal com saben els nedadors, fins i tot en forma diluïda causa coïssor als ulls. Però si ajuntem aquests dos elements volàtils, s'obtè l'innocu clorur de sodi: sal de taula comuna.

Bill Bryson

dimarts, 23 de maig del 2017

L'ésser humà


És estrany. L'ésser humà és capaç d'adaptar-se a qualsevol contingència més ràpid que hom no es pot imaginar

Ramon Pardina Villanueva

divendres, 19 de maig del 2017

Converses al tren


Noi: - En el último trabajo saqué un 3 porqué mandé el escrito de la traducción por mail, y se ve que el ordenador lo cambió todo y no se entendía nada de la traducción
Noia: - Ya, eso pasa

Conversa anònima, Maig 2015

dilluns, 15 de maig del 2017

Les coses no són com són


No sé pas per què, però les coses són així. Sempre fem plans i més plans i després ens sorprenem que no funcionin.

Nicolas Barreau

divendres, 12 de maig del 2017

If people


"If people will not believe the truth, and you don't want to lie, them you're out of options"

Laurell Hamilton (Germà de gel, Alicia Kopf)

dijous, 11 de maig del 2017

Sciurus Carolinensis


Anava sota la pluja mentre els seus semblants anaven sota els paraigües

Ànima

diumenge, 7 de maig del 2017

Imaginando


Pongamos que yo puedo volver atrás
Que puedo llevarte justo a ese lugar
Donde decidía “no habrá más”
Tuvimos que volver a empezar
Pongamos que son las 11 menos 10
Tu llevas el mismo traje y está bien
Yo no soy tan torpe y puedo ver
Lo que estoy a punto de romper.

Repaso todos los detalles
No soy capaz de perdonarme…
Y me lo imagino una y otra vez
Y vuelve a ser Mayo en el mismo café
Son casi las once y estoy sólo a un paso de perder
Entonces me miras y lo puedo ver
Si tí no habrá forma de tenerse en pie
Si sólo pudiera volver al instante
En que fallé.

Pongamos que yo puedo volver atrás
Ahí todo gira exactamente igual
Tú estabas sentada y sin hablar
Tus ojos cansados de esperar
Pongamos que yo puedo retroceder
Déjame que borre aquella noche
Y solo quédate, que no puedo segur en pie.

Repaso todos los detalles
Deja que pueda perdonarme…
Y me lo imagino una y otra vez
Y vuelve a ser Mayo en el mismo café
Son casi las once y yo estoy a punto de perder
Entonces me miras y lo puedo ver
Si tí no habrá forma de tenerse en pie
Si sólo pudiera volver al instante
En que fallé.

Y me lo imagino una y otra vez
Y vuelve a ser Mayo en el mismo café
Son casi las once, yo estoy a punto de perder
Entonces me miras y lo puedo ver
Si ti no habrá forma de tenerse en pie
Si sólo pudiera volver al instante
En que fallé

Oh Oh Oh Oh Oh…
Son casi las once y yo estoy a punto de perder
Entonces me miras y lo puedo ver
Si ti no habrá forma de tenerse en pie
Si sólo pudiera volver al instante
En que fallé…

Sergio Dalma

dijous, 4 de maig del 2017

M'agrada


M'agrada posar-me nua davant del mirall i contemplar els contorns suaus i la vitalitat equilibrada que desprenen. És com si el meu cos contingués alguna cosa molt important per a mi. No sé què és, però no ho vull perdre, Sigui el que sigui.

El son

dimecres, 3 de maig del 2017

No podem recordar


No podem recordar la ignorància amb què hem nascut. És un estat que no deixa mai rastre de cap mena. No ens recordem d'haver ignorat sinó allò que després recordem haver après i per adonar-nos d'allò que aprenem ens cal saber ja alguna cosa.

Maria Aurèlia Campmany

dimarts, 2 de maig del 2017

Excepte aquest amor


Juliet,
the dice was loaded from the start,
and I bet,
and then you exploded in my heart,
and I forget, I forget
the movie song.
When are you gonna realize
it was just that the time was wrong, Juliet?
("Romeo and Juliet" - Dire Straits)


I ara que toca deconstruir, desfer, descosir –deshabitar(-te)–, em miro els daus damunt la taula i ja no recordo quina va ser la meva aposta, i tampoc no sabria dir si realment la vaig perdre. Vaig memoritzar sense voler els números de la sort i ara em venen al cap quan menys ho espero. Un sis, un novembre fred, una primera vegada que, tres poemes, sis dibuixos, dos quaderns que rebenten de mots que parlen de tu. No era el moment l'equivocat, no ho era el temps, no ho eren els espais que ens van conèixer la pell afamada. No ho eres tu ni ho era jo ni ho eren les veus que ho desaconsellaven. O ho era tot excepte aquest amor, excepte aquest desig, excepte aquesta gratitud trista d'haver-te tingut –de tenir-te encara– empeltada al que sóc i al que seré.

Sònia Moll Gamboa