Et preguntes
quins paisatges
parlen
aquests núvols,
quins llavis amaga
el vent.
Aquest cel que
respira
profund en el
silenci,
aliè a un destí
sense demà, a
l'adéu
després del record,
habitant una
història
que ja no existeix,
la llum
que és nom de les
coses.
Es mor la vida en
la vida
i tu, mentrestant,
et preguntes.
Josep Torres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada