(...)
Recorde com et rius, i perquè et rius
et vull
i et recorde i no deixe ja de pensar
en tu.
A tu que et rius, a tu, et voldria
tenir
per sempre al meu costat, rient-te,
perquè rius,
i rius amb tota l'ànima i rius amb
tot el cos,
i rius, amor!, amb tota la teua
joventut
i amb la salut daurada de la taronja
oberta
amb els dits, amb les ungles,
bàrbarament alegre!
Podria dir com ets des del cap fins
els peus,
però no vull saber només que això:
que rius,
i evocar-te rient, i voler-te
rient,
i desitjar que rigues -només, només,
només!
(...)
Vicent Andrés Estellés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada