divendres, 30 d’octubre del 2015

Entre


Entre dos oscuridades, un relámpago

Vicente Aleixandre

dilluns, 26 d’octubre del 2015

La casa dels fantasmes


El seu membre dur i suau encaixava tan bé en el meu forat humit i estret que semblava que no pogués existir cap altra combinació al món. Vaig pensar que el sexe estava fet per viure aquell instant únic, per conèixer l'existència d'aquella perfecta harmonia. Era un mecanisme que funcionava sense cap dolor, sense cap obstacle, amb tots dos contents, i quan pensaves que voldries que continués per sempre s'acabava i et deixava amb ganes de tornar-hi. Ho vaig entendre tot en aquell moment.

Banana Yoshimoto

divendres, 23 d’octubre del 2015

El món


El món és com una funció, però el mal és que ningú no pot veure com acaba perquè tots ens morim abans, i els que queden van fent com si no hagués passat res.

Mercè Rodoreda

dilluns, 5 d’octubre del 2015

Fa anys


Fa anys, vaig conèixer un home que es va penjar, un corredor de borsa que tenia moltes tribulacions i problemes mentals i una sensació d'impotència que no podia portar a res de bo. Però la setmana que va acabar amb aquell acte tan terrible planejat fins a l'últim detall -ho havia disposat tot perquè la seva dona el trobés quan tornés de Florida, on havia anat de vacances amb unes amigues-, la gent que el coneixia va dir que semblava que s'havia tret un pes de sobre i que es veia més animat que mai. Reia, explicava acudits, feia broma amb la gent, feia plans com ningú recordava que hagués fet mai. Van pensar que començava a sortir-se'n, que havia entès què era la vida, que havia sabut tornar a ser el d'abans, la persona alegre que recordaven i s'alegraven d'haver recuperat. I llavors, allò: penjat del salomó del vestíbul de la casa ue ell havia construït feia tan sols dos anys i que deia que s'estimava. Els humans som un misteri. Un misteri.

Richard Ford, "Canadà"

divendres, 2 d’octubre del 2015

La Felicitat


La felicitat s'assembla a un monosíl.lab. per la seva senzillesa estructural. També per la brevetat amb que ens visita la boca

Gemma Gorga