Dolor

Fes-te amic del dolor i no estaràs mai sol

Ken Chlouber (miner de Colorado i creador de la Leadville Trail 100)

El sol no regresa

(...)

hoy los buenos recuerdos se caen por las escaleras

...

las nubes se van pero el sol no regresa

(...)

La Quinta Estación

Sense títol

Superficial

"Es alto, moreno, ojos verdes, guapo y atractivo, sólo me falta probarlo en la cama, pero no te creas que soy superficial, a mi me gustan los hombres de verdad"

Conversa de carrer

Esquerda

"S’esquerda i finalment es trenca el plat que em conté, el plat on em recullo cada nit, el plat que sóc, el plat on dono a menjar el que sóc"

Gemma Gorga

Cuaderno de Nueva York

(...)

pero no sé si pasado o si futuro

(ya no estoy seguro de nada)

puede que aún no haya llegado

que no haya estado aquí jamás

que ni siquiera exista yo

José Hierro

L'impuls nerviós

L'impuls nerviós es propagava per l'organisme humà a una velocitat de cent vint-i-sis metres per segon

Primavera, estiu, etcètera

(...)

Jo no en sóc gens, de supersticiosa, però avui no estic per desafiar les lleis de l'esoterisme.

(...)

Marta Rojals

Eben

Mirar als ulls per saber si les seves paraules diuen el mateix que els seus ulls

Richard Kapuscinski

De alguna manera

De alguna manera

tendré que olvidarte,

por mucho que quiera

no es fácil, ya sabes,

me faltan las fuerzas,

ha sido muy tarde

y nada más, y nada más,

apenas nada más.

Las noches te acercan

y enredas el aire,

mis labios se secan

e intento besarte.

Qué fría es la cera

de un beso de nadie

y nada más, y nada más,

apenas nada más.

Las horas de piedra

parecen cansarse

y el tiempo se peina

con gesto de amante.

De alguna manera

tendré que olvidarte

y nada más, y nada más,

apenas nada más.

Luis Eduardo Aute

Canadà

(...)

Tanmateix, culpar els pares de les dificultats que tens a la vida no porta enlloc.

Richard Ford

Deu oques blanques

(...)

la noia li va dirigir aquella mirada que només tenen les noies que es pensen que el món és seu tan sols per la felicitat que senten en aquell moment, una mirada que exigeix que li tornis el somriure i que et sentis com ella.

(...)

Gerbrand Bakker

Primavera, estiu, etcètera

(...)

Tinc la regla i estic planxada: aquest cos costarà, avui, d'engegar. Em dutxo en una ensabonada, m'insereixo un tampó regular, m'eixugo amb dos cops de tovallola i poso els cabells al vent de la marxa més alta de l'assecador, mentre em rento les dents i em calço les botes gairebé simultàniament. També em pinto una mica, que si la Fina em veu amb aquesta cara ja em farà el comentari, que ella es fixa en tot.

(...)

Marta Rojals

Capaços de fer l'impossible

En la mesura que siguem capaços de veure l'invisible, serem capaços de fer l'impossible.

Ernest Kahan

La vida

La vida és del tot irreversible.

Mai més no podrem viure aquell instant.

Mai no podrem fer com si no hagués passat

Vicenç Villatoro

Nena

Eva

Eva és la primera dona. No va nèixer d'un ventre sinó d'un caprici, un caprici del creador. És la seva vulva, la vulva de la dona anumbilical, que va sortir el primer cordó umbilical. Si he de fer cas de la Bíblia, també en van sortir altres cordons, amb un homenet o una doneta enganxats al final de cadascun. Els cossos dels homes no tenien continuació, eren completament inútils, mentre que del sexe de cada dona en sortia un altre cordó, amb una altra dona o un altre home al final de tot, i tot això, repetit milions i milions de vegades, s'ha transformat en un arbre immens, en un arbre format per l'infinit dels cossos, un arbre amb un brancam que toca el cel. I imagina't que aquest arbre gegantí està arrelat a la vulva d'una sola doneta, de la primera dona, de la pobra Eva anumbilical.

Milan Kundera

Los huérfanos

"Desde el cielo, el cielo no existe, vivimos sin cielo, vivimos contra natura, somos una aberración, aberrantes no merecemos existir."

Jordi Carrión

Exegesi del sermó

(...)

Els dies passen

i l'endemà no arriba mai

Màrius Sampere

Sonets a Orfeu

XXII

Som els qui empenyem.

Però el pas del temps

no el tingueu en res

en el que perdura.

Tot allò que es pressa

prest haurà passat;

sols el que roman

es el que inicia.

Nois, no malverseu

coratge a ser ràpids,

ni en l’intent de vol.

Tot és en repòs:

claredat i fosca,

el llibre i la flor

Rainer Maria Rilke

(versió Joan Vinyoli)

Finestres

Soy rebelde

Yo soy rebelde

porque el mundo me ha hecho así

porque nadie me ha tratado con amor 


porque nadie me ha querido nunca oir 


yo soy rebelde 


porque siempre sin razón

me negaron todo aquello que pedí

y me dieron solamente incomprensión 


Y quisiera ser como el niño aquel 


como el hombre aquel que es feliz 


y quisiera dar lo que hay en mi 


todo a cambio de una amistad 


y soñar, y vivir 


y olvidar el rencor 


y cantar, y reir 


y sentir solo amor 


Yo soy rebelde 


porque el mundo me ha hecho así 


porque nadie me ha tratado con amor 


porque nadie me ha querido nunca oir 


Y quisiera ser como el niño aquel 


como el hombre aquel que es feliz 


y quisiera dar lo que hay en mi 


todo a cambio de una amistad 


y soñar, y vivir

y olvidar el rencor 


y cantar, y reir 


y sentir solo amor.

Jeanette

Quan ets jove

(...)

Quan ets jove vols fer tantes coses, et penses que tindràs temps de tot, i al final el temps et passa per davant, ziiiu, i tu et quedes amb cara d'imbècil ...

(...)

Marta Rojals

Fragments de cel - desembre

Inmortal

(...)

Después de ti entendí, que el tiempo no hace amigos

que corto fue al amor y que largo el olvido.

(...)

La Oreja de Van Gogh

No estoy triste

"Lo curioso es que no estoy triste pero la echo de menos"

Desde Berlin, tributo a Lou Reed

Comment te dire adieu?

Sous aucun prétexte je ne veux

Avoir de réflexes malheureux

Il faut que tu m'expliques un peu mieux

Comment te dire adieu

Mon coeur de silex vite prend feu

Ton coeur de pyrex résiste au feu

Je suis bien perplexe je ne veux

Me résoudre aux adieux

Je sais bien qu'un ex amour

N'a pas de chance ou si peu

Mais pour moi

Une explication vaudrait mieux

Sous aucun prétexte je ne veux

Devant toi surexposer mes yeux

Derrière un Kleenex je saurais mieux

Comment te dire adieu

Comment te dire adieu

Tu as mis à l'index

Nos nuits blanches

Nos matins gris-bleu

Mais pour moi

Une explication vaudrait mieux

Sous aucun prétexte je ne veux

Devant toi surexposer mes yeux

Derrière un Kleenex je saurais mieux

Comment te dire adieu

Comment te dire adieu

Comment te dire adieu

Françoise Hardy

Aire de Dylan

(...)

la lluvia parece estar llena de mensajes en algún código secreto y que buscamos en ella algo que no sabemos qué es, pero que se ha perdido

(...)

Enrique Vila-Matas

101 - Incondicionals

Ara que es fa tard

em recordo.

De la infantesa

a l'últim sopar,

la ratlla seguida, cada dia

i també un dia més.

(...)

Màrius Sampere

Saudade

Saudade

1/ Expresa un sentimiento afectivo primario, próximo a la melancolía, estimulado por la distancia temporal o espacial a algo amado y que implica el deseo de resolver esa distancia. A menudo conlleva el conocimiento reprimido de saber que aquello que se extraña quizás nunca volverá

2/ "Bem que se padece e mal de que se gosta" (Manuel de Melo, 1660)

Ritme de ball

Quan un home es fa gran, la seva vida

depèn cada cop menys del pas i dels canvis

del temps. De vegades es fa fosc

de sobte enmig d'una abraçada

de dos al costat d'una finestra,

un estiu s'acaba enmig d'un amor, però

l'amor continua tardor enllà,

un home mor a mig parlar i les paraules

queden a banda i banda,

cau la mateixa pluja damunt de dos que s'acomiaden:

sobre el que se'n va i sobre el que es queda,

o un mateix pensament

es va covant al cap d'un home

que viatja a través de molts pobles, ciutats,

i països diferents.

Tot això té un estrany ritme de ball.

Però no sé qui el balla

ni qui el fa ballar.

Fa algun temps vaig trobar una vella fotografia

on una nena morta ja fa molt i jo

sèiem junts abraçats com ho fan els nens

contra un mur per on es despenja una perera:

un dels seus braços el recolza a la meva espatlla

i l'altre lliure l'estén ara des dels món dels morts

a mi.

I he entès que l'esperança dels morts és llur passat,

però Déu els l'ha pres i ja no el tenen.

Iehuda Amikhai