Judita

(...)

Estimat amic:

Quina sorpresa que tindràs, segurament, en rebre aquesta lletra! Després de tants mesos de no dir-te res, si alguna vegada has pensat en mi deus haver-te fet què sé jo quina mena de castells en l’aire! Ja ho veus: sóc el mateix de sempre, una mica més lluny, però amb la mateixa simpatia per aquells que estimo.

(...)

Estimat amic:

D’ençà d’aquella nit, caríssim, no puc sentir la “simfonia sense paraules” de Schubert sense que em rodi el cap. Hi ha moments a la vida en què una paraula pot traduir una catàstrofe; l’instint ens ensenya aquesta veritat.

(...)

Estimat amic:

“Consummatum est!” El que havia d’esdevenir ha esdevingut. Tot és finit! L’aire de tragèdia que eriçava la pell aquests darrers temps s’ha desfermat en una tempesta irreparable i ha fet víctima Judita.

(...)

Francesc Trabal